Hostal - Restaurant Pous de la Neu. Parc Natural dels Ports
Tuga Active Wear

Presentació de la declaració de coeteres del Delta de l'Ebre com a Bé d'Interès Nacional

L’acte ha tingut lloc aquest matí al Museu de les Terres de l’Ebre i ha estat presidit pel director general de Cultura Popular

Publicat el20/6/2017

Presentació de la declaració de coeteres del Delta de l’Ebre com a Bé d D'esquerra a dreta, el director general de Cultura Popular, l'alcalde d'Amposta i el director del Museu de les Terres de l'Ebre


Aquest matí, la sala d'actes del Museu de les Terres de l'Ebre ha acollit la presentació de la declaració de coeteres del Delta de l'Ebre com a Bé d'Interès Nacional. A l'acte ha estat presidit pel director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, Lluís Puig, que ha estat acompanyat de l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs i el director del Museu, Àlex Farnós, aixó com de representants dels sis municipis on es troben les coeteres.

Fou el passat 14 de març quan el Govern de la Generalitat va aprovar la declaració de dotze coeteres del delta de l'Ebre com a Béns Culturals d'Interès Nacional, en la categoría de Zona d'Interès Etnològic. Les coeteres de Pesigo (l'Ampolla), Piñol (Camarles), Ravanals (l'Aldea), Cámara (Amposta), Tario (Sant Carles de la Ràpita), Lluco (Sant Carles de la Ràpita), Buda (Sant Jaume d'Enveja), Montañana (Deltebre), Paredols (Amposta), Navarro (Sant Jaume d'Enveja), Bombita (Deltebre) i Llupia (Sant Jaume d'Enveja).

Una Zona d'Interès Etnològic (ZIE) és una de les set categories en les quals es classifiquen els Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) catalans. La llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català la defineix com un “conjunt de vestigis, que poden incloure intervencions en el paisatge natural, edificis i instal·lacions, que contenen en llur si elements constitutius del patrimoni etnològic de Catalunya”.

Per altra part, la llei 2/1993 de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural reconeix com a part del patrimoni etnològic de Catalunya “els immobles i les instal·lacions emprats consuetudinàriament a Catalunya les característiques arquitectòniques dels quals siguin representatives de formes tradicionals”. La Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals té les competències exclusives sobre aquest tipus de patrimoni, entre les quals hi figura l'impuls de declaracions en la categoria de Zona d'Interès Etnològic (ZIE).

L'any 2013, el Departament de Cultura va iniciar el tràmit de Declaració a proposta del Consorci del Museu de les Terres de l'Ebre, iniciant la tramitació de l'expedient que ha comptat amb els avals de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i del Consell assessor del Patrimoni Cultural, i en el qual s'han garantit els tràmits d'exposició pública i d'al·legacions.

El procés ha significat la declaració de dotze de les vint-i-sis coeteres que encara avui es conserven al delta com a ZIE vinculades a tots els municipis deltaics. Aquesta declaració garanteix la seva protecció, valorització i divulgació, tant de la pròpia construcció com dels seu entorn i del patrimoni immaterial (memòria oral) que hi estan vinculats.


Presentació de la declaració de coeteres del Delta de l’Ebre com a Bé d Coetera Paredols, al terme d'Amposta


Les coeteres del delta, una construcció única a Catalunya

Les coeteres constitueixen un element bàsic per a la interpretació i la valorització de la història i les antigues formes de vida pròpies del delta de l'Ebre, un espai natural d'elevat valor patrimonial. Sumen un element patrimonial singular en el paisatge català, perquè enlloc més de Catalunya existeixen unes construccions així.

Les coeteres del delta són el resultat de la lluita contra les pedregades o calamarsades que la Mutualidad Arrocera de Seguros, a través de la seva Delegación de la Zona del Ebro. El 1948, davant la negativa de les asseguradores privades del moment de cobrir el risc de perdre la collita d'arròs, va iniciar el programa Lucha Antigranizo, realitzat a base de disparar coets granífugs contra les turmentes de pedra, servei que va continuar oferint als seus mutualistes fins al 1985, quan es va liberalitzar l'obligació d'assegurar els cultius. Degut a l'èxit del programa, la Mutualidad va anar aixecant, per tots els municipis deltaics, a un i altre costat de l'Ebre, fins a un total de 38 coeteres, encara avui propietat de la companyia Mutualidad Arrocera de Seguros.


Presentació de la declaració de coeteres del Delta de l’Ebre com a Bé d El director del Museu durant l'acte