Benissanet, turisme a la Ribera d´Ebre

CAT | ES

Horta de Sant Joan

«Tot el que sé, ho he après a Horta», Pablo Picasso

Etiquetes  

Horta de Sant Joan | EbreActiu.cat, revista digital per a la gent activa | Terres de l’Ebre... Vista d'Horta des del Convent de Sant Salvador


Ajuntament d'Horta de Sant Joan

Plaça de l'Església, 3

43596 Horta de Sant Joan (Terra Alta)

Tel. 977 435 005

Facebook

Correu-e

Web

Horta de Sant Joan és un poble agrícola i ramader. Cultius de cereals, oliveres i vinya, a més d'arbres fruiters com ara els ametllers (molt recomanable, visitar la zona, quan els ametllers estan en flor) ocupen una bona part de les hectàrees del terme. Juntament amb boscos i les terres que han quedat abandonades, conformen un variat mosaic i on el visitant trobarà un paisatge amb una baixa urbanització i pràcticament sense cap industria, a excepció, d'algun celler i molí d'oli.

El sector serveis (cases rurals, apartaments, restaurants, empreses especialitzades amb el lloguer de bicicletes, guies turístics, etc.) ha crescut considerablement, esdevenint un sector amb més població activa, i atractiu a l'hora de combinar amb les feines del camp. El turisme ha servit per fixar la població i frenar, així el despoblament.


Horta de Sant Joan, un poble amb història

L'origen del poble no es coneix amb certesa, però̀ les restes que s'han trobat són d'un poblat Iber a la part més alta del poble. Al segle VIII totes aquestes terres van caure sota domini musulmà̀ i després van ser conquerides pels cristians al segle XII.

Sota domini templer el 1296 es van redactar els Costums, que contenien la legislació́ local d'Horta i el seu extens terme municipal que en aquella època abastava els terme de Prat de Comte i Arnes. El 1317, suprimida l'ordre del Temple, els seus béns van passar a mans de l'ordre militar dels Hospitalers.

Arribats al segle XX el nom d'Horta ha estat conegut al món sencer per Picasso. El pintor malagueny es va inspirar en els seus paisatges, els pintà i inicià el cubisme geomètric.
Horta ha estat un territori pel qual han passar multitud de societats diferents al llarg dels anys, des dels Ibers fins al pintor Picasso passant per Templers, Hospitalers, etc.. El poble, doncs, alberga moltes de les característiques d'elles i el fa especial, com singulars son alguns dels seus edificis del nucli antic, com la casa del Delme, la plaça porxada o l'església.


El centre històric d'Horta, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional

El nucli antic del poble conserva el seu caràcter medieval amb carrers estrets i concèntrics al voltant del ja desaparegut antic castell d'Orta. El conjunt arquitectònic està declarat   i està protegit. Per salvar els desnivells del terreny les cases s'esglaonen unes sobre les altres i creen una visió cubista del poble, vist des de lluny.

La plaça porticada d'Horta és de les més boniques del país. Aquesta plaça i els edificis de carreus que l'envolten van ser construïts durant el segle XVI, en una època d'esplendor del poble, però avui en dia encara se'n desconeixen les circumstàncies. Durant el segle XIII-XIV es va iniciar la construcció de l'Església parroquial de Sant Joan Baptista.

L'ajuntament és un edifici renaixentista del segle XVI. A la façana destaca un mural de Ferran VII, en commemoració de les Corts de Cadis, que reprodueix el fresc, molt deteriorat, que hi ha al darrera. A les golfes de l'edifici hi ha el saló de plens, presidit per una obra monumental de l'artista nord-americà Matt Lamb i als baixos hi ha l'antiga presó d'Orta. A la part inferior de la presó hi ha diferents troballes arqueològiques, entre les que destaca el paviment original de la sala, l'antic pou excavat en roca viva, una claveguera medieval de pedra i l'antiga presó d'Orta. Aquest espai també s'utilitza per fer exposicions temporals.

La Casa de la Comanda o del Delme és un palau renaixentista del segle XVI-XVII amb una galeria a la golfa i una garita en un dels seus extrems. Actualment és una casa particular, però antigament en aquesta casa residia el comanador de l'ordre de l'Hospital, que tenia com a funció principal recaptar els tributs. L'escut situat sobre la porta té a veure amb l'origen de l'últim comanador.


El convent de Sant Salvador

El convent de la Mare de Déu dels Àngels és més conegut popularment amb el nom de convent de Sant Salvador per l'estada que va fer-hi el frare franciscà a mitjans de segle. Es troba situat a uns 2 quilòmetres del poble, al peu de la muntanya de Santa Bàrbara —abans tossal d'Horta.

Horta de Sant Joan | EbreActiu.cat, revista digital per a la gent activa | Terres de l’Ebre... La muntanya de Santa Bàrbara i el Convent de Sant Salvador als seus peus

Horta de Sant Joan | EbreActiu.cat, revista digital per a la gent activa | Terres de l’Ebre... Convent de Sant Salvador



El Centre Picasso

El Centre Picasso d'Horta vol ser un homenatge permanent a Picasso i aplega la reproducció, el més fidel possible de totes les obres que l'artista va crear a Horta i amb les quals va immortalitzar aquest poble. Està ubicat en un edifici renaixentista de tres plantes situat a l'acabament dels carrers de l'Hospital i del Raval dels Àngels. A la planta baixa, s'explica mitjançant objectes, fotografies i paraules del propi Picasso, els forts lligams afectius que s'establiren entre Horta i el pintor. A la primera planta s'exposen les reproduccions facsímils de les obres realitzades en la primera estada (1898-1899) i les evocacions del 1903. A la segona planta l'obra cubista realitzada a Horta l'estiu de 1909 i les evocacions del mateix any fetes a Barcelona i París la primavera del mateix any, abans de retornar a Horta.

Horta de Sant Joan | EbreActiu.cat, revista digital per a la gent activa | Terres de l’Ebre... Una de les sales del Centre Picasso

Horta de Sant Joan | EbreActiu.cat, revista digital per a la gent activa | Terres de l’Ebre... Horari estiu 2020


L'Ecomuseu dels Ports

El Cap de l'Ecomuseu es troba situat en un edifici del centre històric d'Orta, la seva funció consisteix en la recepció i acolliment dels visitants, on aquests poden disposar de la informació bàsica sobre el propi ecomuseu, el territori, la població i el seu patrimoni integral i d'identitat (natural i cultural). En definitiva, es tracta d'un centre neuràlgic a partir del qual iniciar les visites pertinents al territori, segons l'interès i desig de cadascú. El Cap també acull en la seva planta baixa el Punt d'Informació del Parc Natural dels Ports.


Horta festiva

El cap de setmana més proper al 17 de gener se celebra la subhasta de Sant Antoni, amb productes donats pels veïns. El que es recull està destinat a millores del convent de Sant Salvador. La festivitat de Sant Salvador se celebra el 18 de març amb una paella popular al convent de la Mare de Déu dels Àngels, conegut popularment com a Sant Salvador. La Romeria al convent de la Mare de Déu dels Àngels se celebra el primer cap de setmana després del 21 d'abril, en commemoració del miracle de Sant Salvador.

Les festes majors se celebren entre el 8 (Festivitat de la Nativitat) i l'11 de setembre. El 24 de setembre se celebra la festa de la Costa, en honor a la Mare de Déu de la Mercè i el primer cap de setmana d'octubre s'organitza Dolça Tardor, una fira d'artesania.

Per primer cop, enguany s'ha organitzat el Mes Picassià, amb cates de vins, cates d'olis, excursions guiades, visites guiades, visites teatralitzades, tallers per als més petits, activitats gastronòmiques, degustar els menús dels restaurants locals que també s'han inspirat en l'art picassià, entre altres activitats.

Horta de Sant Joan | EbreActiu.cat, revista digital per a la gent activa | Terres de l’Ebre... La paella popular


La cuina d'Horta

La gastronomia d'Horta és rica i variada, amb productes tradicionals de qualitat com embotits, vi i oli amb denominació d'origen. Als forns trobem el pa fet al forn de llenya i les pastes típiques com amelats, panadons i mantecats, que es poden acompanyar amb una deliciosa mistela, aiguardent i excel·lent vi ranci.

A les carnisseries i restaurants d'Horta s'ofereixen procedents de les ramaderies del poble que han estat alimentades de forma natural a les pastures de camps i muntanyes del terme. S'ha de provar les carns a la brasa, el cabrit arrebossat o el civet de porc senglar caçat a les feréstegues muntanyes d'Horta. Recentment s'ha recuperat un dels plats típics d'Horta, el crestó, procedent de la cabra blanca, que se serveix a taula guisat amb escabetx i herbes.


Activitats a la natura

Els esports que podem practicar a Horta són majoritàriament tots els relacionats amb la natura i el seu voltant. Aquestes activitats poden ser les vinculades amb el senderisme, la escalada, el barranquisme, etc. i es poden practicar en espais com els Ports, Via Verda i als rius com el Canaletes o els Estrets, per exemple.

Hi ha multitud de possibilitats per practicar senderisme. Hi ha rutes de diferents nivells per la zona dels Ports amb espais com el Mas de Corretja, la Balma de Picasso, el mas de Quiquet o la Marbrera. Tots ells són espais perfectament senyalitzats als quals es pot accedir sense problema per unes sendetes que ens van portant de manera circular per aquests indrets disfrutant de la natura en tot esplendor

La escalada es una activitat força complexa que podem practicar en alguns punts de la zona dels Ports i que requereix d'esperiencia previa i preparació. Es una forma esplèndida de gaudir de la natura en altura.

El barranquisme és l'activitat amb la qual es pot gaudir més de la natura que trobem en els rius. A la part dels Ports d'Horta es practica el barranquisme en un tram del riu Canaletes, sempre amb prèvia autorització que podeu omplir a l'Ecomuseu dels Ports, l'Ajuntament o el punt d'informació d'Horta.


Les Roques de Benet

Situades al centre de tot el conjunt de muntanyes i separades d'Horta per una gran plana, ens atreuen la mirada i són punt de referència de tot el territori. Aquestes impressionants roques, són una de les formacions muntanyoses més característiques i emblemàtiques del Parc Natural dels Ports. Les seves parets verticals de conglomerat s'aixequen gairebé 300 m i cauen a plom sobre un sòcol calcari.

El seu nom originari, Bene, és àrab i ja està recollit a la carta de poblament cristià del segle XII. El camí per pujar-hi està indicat i és apte per a tothom que tingui una mínima forma física. Des del cim a 1013 m, gaudim d'una visió a vol d'ocell fantàstica de tota la plana que tenim al davant i de les muntanyes que l'envolten. En un dia clar es poden veure els Pirineus a l'horitzó.


Horta de Sant Joan | EbreActiu.cat, revista digital per a la gent activa | Terres de l’Ebre... Les roques Benet

Horta de Sant Joan | EbreActiu.cat, revista digital per a la gent activa | Terres de l’Ebre... La vall i al fons les roques Benet


Arbres monumentals

Lo Parot és una olivera d'una varietat desconeguda avui en dia, que es caracteritza per tenir les fulles i el fruit una mica més allargats que la varietat Empeltre, cultivada tradicionalment a tota la comarca i al Baix Aragó. Respecte a la seva edat, es creu que es tracta d'un arbre amb més de dos mil anys d'antiguitat, que ens portaria en el temps fins a l'època dels íbers i romans.

Lo Parot va ser declarat arbre monumental l'any 1990, té un volt de canó a 1,30 m del terra de 7,45 m i un volt de soca de 15 m. El diàmetre de la capçada actual és de 9 m. Es troba situat en una finca particular a uns 500m de la sortida d'Horta en direcció a Bot.

Horta de Sant Joan | EbreActiu.cat, revista digital per a la gent activa | Terres de l’Ebre... Lo Parot


El Pi de Balija, declarat arbre monumental, és un pi blanc de 19 m d'alçada i 4,40 m de volt de canó, que correspon a un diàmetre d'1,37 m i 5,60 m de volt de soca. El pes del propi brancatge, agreujat per les gebrades, neus i vents li donen un aspecte fantasmagòric.


Les Olles i Assut, punts de bany a l'estiu

Les Olles, també conegudes com Olles del Baubo, es formen quan el riu Canaletes travessa uns bancs de roca formant uns espectaculars engorjats i unes basses d'aigua a diferent nivell. S'hi accedeix en direcció a Santa Bàrbara seguint el camí de Bot.

L'Assut, també conegut com Assut de Lledó, es troba al final de la via verda, davall del gran pont que travessa el riu Algars. Aquest riu actua de frontera administrativa entre les comarques de la Terra Alta i el Matarranya, ja d'administració aragonesa. S'hi accedeix per la carretera de Lledó o amb bicicleta per la Via Verda.

Horta de Sant Joan | EbreActiu.cat, revista digital per a la gent activa | Terres de l’Ebre... Les Olles


Zona d'acampada

Als Ports hi ha la zona d'acampada, els mas dels Ateus. És un espai controlat, perquè es troba en un parc Natural. S'aconsella trucar abans a l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan, a l'Ecomuseu dels Ports o al Punt d'Informació per conèixer totes les característiques del lloc abans d'anar-hi.

Horta de Sant Joan | EbreActiu.cat, revista digital per a la gent activa | Terres de l’Ebre... Zona d'acampada



Esgambi, cicloturisme, lloguer de bicicletes, trasllats a la Via Verda i activitats a la natura