Venda online productes de la Terra

CAT | ES

Gisela Chortó: «La pauma és cultura, un ofici que ens recorda la importància de la gent gran»

Emprendre avui en dia un projecte d’artesania és una aposta arriscada, La Llatadora és l’aposta que aquesta jove de Rasquera ha decidit emprendre per reivindicar l’art de la llata

Etiquetes   vida activa, entrevistes, tradicions, rasquera, ribera ebre, terres ebre, artesania

Publicat el15/9/2020

Gisela Chortó: «La pauma és cultura, un ofici que ens recorda la importància de la gent gran» | EbreActiu.cat, revista digital per a la gent activa | Terres de l’Ebre...


Emprendre avui en dia un projecte d'artesania és una aposta arriscada, però sempre hi ha persones emprenedores disposades a reivindicar els oficis tradicionals, per posar-los en valor i sobretot, evitar que desapareguin. Gisela Chortó és una d'aquestes persones emprenedores que ha volgut convertir una afició, llatar, en ofici. Tot i que en el cas d'aquesta jove rasquerana l'ofici no li és aliè, ja que l'ha après de la seva iaia, una de les moltes llatadores que ha tingut Rasquera. I és que, antigament, com explica Gisela, a quasi totes les cases d'aquest municipi al peu de la Serra de Cardó, tenien plat a taula gràcies a l'ofici de llatar, una artesania que diferenciava als rasquerans dels seus veïns de la Ribera d'Ebre.

Tradicionalment, els homes eren els encarregats de fer el procés de recol·lecció la matèria primera i les dones les que s'encarregaven de llatar. 

La matèria primera de les llatadores és la pauma, que s'obté del margalló, una planta endèmica del litoral i prelitoral mediterrani. Juntament amb la palmera de Creta, el margalló és l'única palmera autòctona d'Europa. Les fulles del margalló s'anomenen pauma o mollàs i és recol·lecten a l'estiu i a ple sol, que és quan és més fàcil arrencar-les de la palmera. Després s'han de deixar assecar entre 20 i 30 dies, depenent de la humitat ambiental, fins que s'obté la pauma blanca.

Quan la llatadora ja ha aconseguit el color desitjat, les paumes s'escalden submergint-les en un calder amb aigua bullent, per tal d'estovar-les, ja que si estan resseques no es poden treballar. Tot seguit i sense deixar passar moltes hores, perquè es tornarien a ressecar, comença el procés d'esbrinar (separar els brins) i escoallar (tallar el tronxo de la pauma).

Un cop preparat el material, comença l'art de llatar, que vol dir fer trenes amb els brins i unir-les per aconseguir la llata. Les trenes seran més o menys llargues en funció de la peça que s'hagi d'elaborar. Després de cosir les llates, la llatadora avorarà i ansemarà la peça per donar-li un acabat més elaborat. L'últim pas serà netejar-la.


Gisela, quan comences a interessar-te per l'artesania de la pauma?

Jo sempre dic que porto sang de llatadora, m'havia agradat des de molt joveneta però no ha sigut fins al passat 2019 que vaig aprendre l'ofici, gràcies a la meva iaia.


Què és el que t'empeny a emprendre el projecte i convertir-te en llatadora?

Doncs primerament perquè m'estimo al meu poble, al meu territori i no puc deixar que es perdi la nostra artesania, abans totes les cases del poble tenien plat a taula gràcies a l'ofici de llatar...a part de ser una marca que ens diferencia de la resta dels pobles de la Ribera d'Ebre. La pauma és cultura, un art que ens recorda la importància de la gent gran, sense ells no hagués pogut aprendre ni recuperar res. Un homenatge a totes les llatadores!

Gisela Chortó: «La pauma és cultura, un ofici que ens recorda la importància de la gent gran» | EbreActiu.cat, revista digital per a la gent activa | Terres de l’Ebre...

Gisela Chortó: «La pauma és cultura, un ofici que ens recorda la importància de la gent gran» | EbreActiu.cat, revista digital per a la gent activa | Terres de l’Ebre...

Encara queden llatadores a Rasquera? Hi ha un interès a recuperar l'ofici?

Malauradament queden molt poques llatadores a Rasquera, dones d'uns 80 i fins a 90 anys. Entre elles i jo i hi ha un salt generacional molt gran. I crec que és una llàstima que l'art de llatar s'afegeixi a la llista d'oficis desapareguts al poble, així que imparteixo tallers i cursos perquè la gent, sobretot els més joves, aprenguin a llatar i els serveixi per veure que els artesans podem sobreviure i tindre una vida rural excepcional.


Es valora aquest tipus d'artesania?

Encara que es necessiten moltes hores per tenir un peça feta, és veritat que amb el temps, la gent valora molt el fet que treballis aquest tipus d'artesania. Per això, quan veuen una noia de 25 anys fer cabassos o altres peces marcades per temps de fam i guerra, els hi impacta encara més.


Quines peces elabores?

Cistellets, bosses, arracades, cabassos, salta estovalles ... També tinc previst fer peces per a decorar la llar i així demostrar que la pauma no és només un complement d'estiu. Espero d'aquí poc poder exposar el fruit del meu treball en fires i mercats.

Actualment tinc algunes peces exposades al meu local Arrels, al carrer Diagonal, s/n, al centre de Rasquera. També podeu trobar-me a les xarxes socials amb el perfil la.llatadora, a Instagram o a Facebook.

Gisela Chortó: «La pauma és cultura, un ofici que ens recorda la importància de la gent gran» | EbreActiu.cat, revista digital per a la gent activa | Terres de l’Ebre...

 


Per: Redacció

Foto: Cedida

SELECT top 1 * FROM g_banners WHERE actiu='s' AND seccio=2 AND (activacio<=#9/18/2020#) AND (caducitat>=#9/18/2020# OR caducitat IS NULL) ORDER BY Rnd(- id * 1000 * Timer())