Horta de Sant Joan, un paradís a la Terra Alta

CAT | ES

SELECT top 1 * FROM g_banners WHERE actiu='s' AND seccio=2 AND (activacio<=#6/20/2021#) AND (caducitat>=#6/20/2021# OR caducitat IS NULL) ORDER BY Rnd(- id * 1000 * Timer())

Finalitzada la restauració de peces de plom del jaciment de Sant Miquel de Vinebre

La seva conservació i restauració és una important baula d’aquesta cadena per al coneixement i preservació del nostre patrimoni arqueològic i de la nostra història

Etiquetes   entorn, patrimoni, arqueologia, vinebre, ribera ebre, terres ebre

Publicat el19/1/2021

Finalitzada la restauració de peces de plom del jaciment de Sant Miquel de Vinebre | EbreActiu.cat, revista digital per a la gent activa | Terres de l’Ebre...


Entre el mes d'octubre i el mes de desembre s'han restaurat al Museu de les Terres de l'Ebre, a Amposta, un conjunt de materials arqueològics metàl·lics de plom procedents del jaciment de Sant Miquel de Vinebre, alguns d'ells formaran part de la propera exposició al Centre d'Interpretació Ca Don Joan de Vinebre. La restauració ha estat a càrrec de la restauradora Maria Torta Bausili i ha comptat amb una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El conjunt de peces, totes elles de plom, esta format per fragments del procés de treball del plom (escòries ...), peces per a obtenir altres peces (lingots, barnilles ...) i peces ja elaborades, de les quals se'n tenen de dos tipus, unes amb finalitat militar (projectils) i les altres per a adobar vasos (grapes de reparació).

El procés d'intervenció de les peces ha consistit en un examen organolèptic i documentació fotogràfica de les peces, una neteja mecànica-manual de les capes superficials on hi havia brutícia i pols adherida, a partir de la qual es pot observar la presència de clorurs i altres patologies. Després s'ha procedit a la neteja química mitjançant banys, a la inhibició del metall per immersió i posterior assecatge i finalment a la protecció final del metall amb una resina acrílica. Tot el procés ha estat documentat fotogràficament i amb la fitxa corresponent de manera individual a cada peça. La coordinació de l'actuació i documentació de les peces arqueològiques ha estat a càrrec de M.Villalbí, conservadora d'arqueologia, mentre que tota l'actuació de restauració i documentació de la restauració ha estat a càrrec de Maria Torta, restauradora.

El jaciment de Sant Miquel de Vinebre esta situat sobre un serral d'uns 100 m d'altura, en el punt mes pròxim del riu Ebre. L'establiment ibèric de Sant Miquel correspon a l‘etapa final de l'època ibèrica (últim quart del segle II aC - segona meitat del segle I aC). Hi havien dos sistemes defensius clarament diferenciats que responen a diverses etapes de planificació constructiva en un lapse de temps molt curt. Des del punt de vista constructiu i funcional correspon un punt de vigilància que controlava no tant sols el pas de mercaderies a l'Ebre, amunt o avall, sinó també com a punt de destacament de tropes. La seva funció com a instal·lació militar es veu reforçada per la presència d'aquests materials de plom, que per una banda aprovisionaven les tropes de projectils i per l'altra servien per al manteniment i reparació d'objectes d'ús quotidià com gibrells, olles, plats, etc.

No es gaire habitual, ni nombrosa, la presència de material de plom en els jaciments protohistòrics per aquest motiu es important la seva preservació i estudi. En el darrer decenni, i a mesura que s'han incrementat i aprofundit les excavacions arqueològiques i la posterior recerca a les Terres de l'Ebre, i zones adjacents, s'ha gestat tot un ventall d'estudis especialitzats sobre la mineria, la tecnologia metal·lúrgica, l'intercanvi i el comerç d'aquestes materials primeres, les zones de destinació, etc.

Un dels estudis importants portats a terme al Priorat presenta en un article per Rafel, Montero, Soriano, Hunt i Armada el 2014, la delimitació de dos conques mineres explotades a l'antiguitat. D'una banda la conca del Montsant on es constata l'explotació dels filons cuprífers ja a la prehistòria (Calcolitic final-Bronze inicial). I per un altra banda, la conca Molar-Bellmunt-Falset ha revelat l'explotació de mineral de plom concentrat en dos grans franges: entre el segle VII-VI aC i entre els segle III i I aC.

En època pre-ibèrica i ibèric antic l'explotació minera fou una activitat especialitzada de les poblacions locals estimulada pels fenicis, els circuits comercials dels quals penetraven per les vies fluvials, especialment l'Ebre, des del front marítim de la desembocadura de l'Ebre com es pot constatar en els jaciments de Sant Jaume-Mas d'en Serra o la Moleta del Remei (Alcanar). El seu ús més important, fins ara constatat, serà en la copel·lació de minerals de plata al sud-oest peninsular, en l'àmbit tartessi. Posteriorment es mantindrà una demanda colonial grega, distribuïda des d'Emporiom, de la galena i el plom del Priorat. Al segle III aC. el centre de distribució a les Terres de l'Ebre serà el Castellet de Banyoles (Tivissa). Mentre que, a la baixa època ibèrica, amb la conquesta romana el proveïment de matèries primeres va sofrir grans canvis.

D'altra banda la presència de nombroses grapes de reparació sembla indicar un taller d'adobacossis, malgrat que sempre s'ha pensat que aquests tallers eren ambulants, es possible que en aquest cas s'inclogués entre els serveis de les tropes.

Després del resum exposat, sobre els resultats de la investigació minera dels darrers temps, es veu clar el valor científic que tenen aquest ploms per conèixer l'explotació dels recursos minerals, els circuïts comercials i el desenvolupament poblacional de la zona. La seva conservació i restauració és una important baula d'aquesta cadena per al coneixement i preservació del nostre patrimoni arqueològic i de la nostra història.


Fotos: Museu Terres Ebre