Els forns d’oli de ginebre i el pou de gel de Riba-roja d’Ebre, declarats Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)

  Pou de gel al terme de Riba-roja d’Ebre | Foto: Ajuntament de Riba-roja

Els onze forns d’oli de ginebre i el pou de gel de Riba-roja d’Ebre ja són Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). La proposta va ser aprovada aquest dimecres, per unanimitat, al ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. D’aquesta manera es dóna punt i final a la gestió iniciada per l’Ajuntament ja que, en ser un municipi petit, ha requerit del tràmit comarcal.

En aquest sentit, l’alcalde, Antonio Suárez, va ressaltar durant el ple que la declaració és una "molt bona notícia" tant per al poble com per a la comarca, i va destacar "la magnífica feina etnològica feta per un grup de voluntaris del municipi, els Amics de Riba-roja, que han descobert tota una indústria al voltant de l’oli". A la vegada, va apuntar que tot plegat "posa en valor el patrimoni de pedra seca de Riba-roja", que pot esdevenir un "potencial atractiu turístic" per al poble i la comarca.

Valor afegit al patrimoni local

Les estructures que s’han declarat BCIL són dotze construccions de pedra seca ubicades en diferents indrets del terme municipal. En concret, es tracta d’un pou de gel situat a la partida de Delaguà, prop de santa Madrona, i onze forns d’oli de ginebre ubicats per tot el terme, dos d’ells a Berrús. A més, dos d’aquests forns fan set metres d’alçada i són coneguts, per la seva grandària, com a catedrals.

Tots ells van ser localitzats i inventariats gràcies a la tasca de l’entitat local Amics de Riba-roja, amb el suport del consistori, amb l’objectiu de contribuir a la seva conservació i valorització com a actiu visitable. Així, com a primer pas per a l’estudi d’aquest vestigi d’una activitat industrial de fa dos o tres segles, van recopilar fotografies i també el testimoni de gent del poble que coneixia de la seva existència i ús.

Un cop aconseguit el reconeixement, des de l’entitat es plantegen aprofundir en l’estudi d’aquestes construccions, senyalitzar-les i, fins i tot, organitzar visites guiades, ja que algunes es troben en molt bon estat de conservació.

La indústria de l’oli de ginebre 

Antigament, la vida aïllada als masos comportava una forma de viure quasi autosuficient. Se solia compartir serveis i productes amb les masies més properes. Així i tot, van néixer petites indústries les quals s’aprofitaven dels recursos naturals allí existents. Aquest és el cas de l’oli de ginebre.  

L’oli de ginebre s’obté de la destil·lació en sec, mitjançant aplicació de calor, del ginebre comú, del càdec i de la savina negra, a partir de l’escalfament a altes temperatures en forns o espais tancats. L’efecte calorífic constant i indirecte sobre la llenya de ginebre dóna lloc a la lenta destil·lació de la saba o brea, continguda sobretot en les parts llenyoses de l’arbust.  

L’oli de ginebre, extret en petits forns artesanals, fou usat especialment per a malalties de la pell i com parasiticida. D’ús tòpic, mitjançant fregues, es va utilitzar per al mal de queixal, reumatisme, dolors articulars, gota, coïssors, èczemes i berrugues. Com a cataplasma es va emprar per al dolor de pit, angines i catarros. Com a infusió o poció per a trastorns digestius, cucs intestinals, com diürètic i calmant nerviós. En veterinària s’aplicava com a ungüent per a malalties, ferides i infeccions de la pell d’ovelles i conills. 

Pel que fa al procés de conservació, l’oli l’envasaven en bots de pell. Quan tenien prou material el transportaven per a vendre’l en fires de les valls del Pirineu.  

Els forns d’oli de ginebre també tenien altres usos, per exemple, de la mateixa manera, de la teia del pi s’extreia una espècie de vesc que es podia emprar per a posar, com si fos guix, en les trencadures d’ossos.

  Amics de Riba-roja, el grup de voluntaris que ha fet la recerca  | Foto: Ajuntament de Riba-roja

28

comparteix-ho