Ascó, riu, muntanya, tradició, fires i festes

CAT | ES

SELECT top 1 * FROM g_banners WHERE actiu='s' AND seccio=2 AND (activacio<=#9/25/2021#) AND (caducitat>=#9/25/2021# OR caducitat IS NULL) ORDER BY Rnd(- id * 1000 * Timer())

Descobert el possible nom original de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles

La ciutat seria coneguda amb el nom de Kum segons la inscripció ibèrica apareguda en un fragment de plom

Etiquetes   natura entorn, patrimoni, tivissa, ribera ebre, terres ebre

Publicat el27/11/2020

Descobert el possible nom original de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles | EbreActiu.cat, revista digital per a la gent activa | Terres de l’Ebre... Vista de dron de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles


Aquest matí, al jaciment ibèric de Castellet de Banyoles, a Tivissa (Ribera d'Ebre), s'ha anunciat una significativa troballa que permetria demostrar que Castellet de Banyoles, capital del poble ibèric dels Ilercavons, era coneguda amb el nom ibèric de Kum.

Tal com ha explicat l'equip d'arqueòlegs que lidera el programa de recerca científica al jaciment ibèric, la descoberta ha estat possible gràcies a la troballa d'un fragment de plom amb la marca d'una encunyació monetària. Es tracta d'una prova per encunyar moneda en la qual s'hi ha trobat una inscripció amb el símbol de l'alfabet ibèric que es pronunciaria “Kum”. El cuny apareix en un volum important de monedes aparegudes al jaciment i demostra que el Castellet de Banyoles va ser un important enclavament ibèric que disposava de fàbrica de moneda.

Per a Rafel Jornet, investigador principal del projecte, es tracta “d'una troballa especialment significativa i d'un gran valor històric” que demostra la importància geoestratègica del jaciment en el context de la Segona Guerra Púnica. Per als investigadors, aquest jaciment era un enclavament “de primer ordre” del territori del poble iber dels ilercavons, que dominava la part baixa del curs del riu Ebre. Ja fa 22 anys que l'equip d'arqueòlegs del Grup de recerca sobre l'Arqueologia de la Complexitat i els Processos d'Evolució Social (GRACPE) de la Universitat de Barcelona porta a terme els treballs arqueològics en aquest jaciment en el marc del projecte: La formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica al curs inferior de l'Ebre (s. IX-I aC) amb la col·laboració de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural i la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i l'Ajuntament de Tivissa.

Per al director de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Josep Manel Rueda, els resultats obtinguts en la recerca "són una clara mostra de la bona tasca que des del Departament de Cultura i la resta d'institucions implicades s'està fent per potenciar la recerca arqueològica en aquest important jaciment del país". En aquest sentit, ha destacat també l'alt nivell científic de l'equip que lidera la recerca al jaciment i "l'èxit" que suposa el treball conjunt de la Direcció General del Patrimoni Cultural i l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural amb la Universitat de Barcelona i l'Ajuntament de Tivissa "per seguir aprofundint en el coneixement científic que tenim del Castellet de Banyoles i en la seva divulgació a la societat catalana". Aquesta és "la millor fórmula de preservar el patrimoni i, a la vegada, contribuir a la dinamització cultural i turística del territori".


Descobert el possible nom original de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles | EbreActiu.cat, revista digital per a la gent activa | Terres de l’Ebre... El fragment de plom on apareix la inscripció Kum


En els tres darrers anys les campanyes d'excavació han confirmat el caràcter urbà de l'assentament amb la delimitació de dos nous trams de barris de cases. Separats per un gran carrer de 12 metres de llargada, han aparegut els fonaments d'edificacions de diferent superfície habitable, entre 250 m2, la més gran i 30 m2, la més petita. Els edificis més grans estarien formats per nombrosos recintes articulats a través d'un pati interior o atri, mentre que les més petites tindrien reduïdes compartimentacions internes. Aquesta evident diferenciació arquitectònica, sostinguda en tots i cadascun dels barris de cases excavades a la ciutat, reforça la idea d'una forta estratificació social dins la comunitat ibèrica del Castellet de Banyoles i és un clar reflex de la base d'organització sociopolítica del món ibèric a la Ilercavònia durant el segle III aC.

Des de l'Ajuntament de Tivissa, la seva alcaldessa, Montserrat Perelló, explica que “la coordinació amb les diferents administracions, i les inversions econòmiques que s'han dut a terme durant tants anys, dona els seus fruits tal com us presentem avui. Aquesta tasca ens porta a seguir treballant en aquest assentament, descobert a principis del s. XX, i que any rere any ens va donant més pistes de la importància que va tenir en el seu moment. Sense aquesta col·laboració continuada, avui no podríem anunciar el possible nom de la ciutat ibèrica “Kum” i per tant, desitgem que aquesta col·laboració es pugui mantenir en el futur i que les inversions es tradueixin en nous projectes d'investigació i recerca arqueològica. Per a Tivissa, cada avanç en la descoberta de la ciutat, suposa un nou valor patrimonial que fa que s'enriqueixi el nostre potencial cultural i turístic.”


Per: Redacció

Foto: Cedides