Ruta: de la Platja de la Marquesa al Far del Fangar

Una de les rutes clàssiques del Delta de l’Ebre, una platja amb dunes mòbils de sorra fina considerades com les més ben conservades del litoral català.

Etiquetes delta ebre, parc natural ebre, platges

La platja de la Marquesa està situada al sud de la península del Fangar. A uns 7 km de Deltebre, s'arriba amb cotxe per la carretera TV-3451.

Amb 2'5 km d'extensió, té un alt interès paisagístic i natural, amb dunes mòbils de sorra fina i daurada que es troben entre les més ben conservades del Delta, encara que en els últims anys, la mar els hi ha anat guanyant terreny. És una platja sense serveis ni vigilància, tot i això, hi ha un restaurant on es pot degustar els plats típics de la cuina deltaica i una zona d'aparcament.

La Punta del Fangar és una península de 410ha que s'endinsa al mar al nord de la desembocadura de l'Ebre, davant la badia del Fangar, amb diferents ambients naturals: platja, dunes mòbils i fixades, sorrals i badia.

La península té uns 6 km de llargada i 3 Km d'amplada màxima, fins a arribar al seu extrem, que rep el nom de punta del Fangar.

Es tracta d'una important zona de nidificació protegida de xatracs i gavines, entre altres ocells marins. També és un important refugi de vida per a molts rèptils, insectes, micromamífers i algun amfibi.

En aquesta ruta us recomanem arribar des de la zona d'aparcament al costat del restaurant fins al Far del Fangar, caminant 4 km (només anada) per la vora de la platja, entre les dunes i la mar.

La llum que projecta el far té un abast de fins a 12 milles mar endins i es veu des de bona part del delta de l'Ebre, especialment des de les platges properes com la dels Eucaliptus, l'Aluet o la Marquesa. Té una alçada de 20 metres i un diàmetre de 3. La construcció actual data de l'any 1972. Per a fer-hi tasques de manteniment s'hi pot accedir per una petita porta annexa a la base de la plataforma que inclou un petit tram d'escales.

Per la seva singularitat i com destaca en l'entorn àrid, el far del Fangar constitueix un dels símbols arquitectònics i paisatgístics més característics de les Terres de l'Ebre.

Cal destacar que hem fet la ruta al capvespre i al mes de setembre, acabant-la quasi ja amb molt poca llum, pel que és aconsellable portar una llanterna o frontal per si ens endarrerim una mica gaudint de la posta de sol. Una altra recomanació és el repel·lent de mosquits i durant les hores de sol, protecció solar, gorra i aigua.

Distància: 8'3 km (anada i tornada)
Altitud màxima: 61 m
Altitud mínima: 48 m
Desnivell acumulat: 5 m
Dificultat: Fàcil
Mes en que es va fer la ruta: setembre