Riba-roja, elevada quaranta metres sobre el nivell de l’Ebre, té en aquest la seva raó de ser. El poble mira al riu i en el seu curs s’hi projecta una font de vida
Etiquetes riba roja ebre, ribera ebre, turisme
El terme municipal de Riba-roja (Ribera d'Ebre) és de 99,14 km2 amb l'Ebre com a espina dorsal, amb terrenys a la riba dreta del riu, on s'ubica el poble, i amb barrancs a l'esquerra que s'extingeixen a les aigües verdes del riu. La vegetació dels nostres paratges consisteix en pi, carrasca, alzines, roures, i diversos arbusts com el ginebre o la sabina, el timó, el romer, l'argilaga, la ginesta… Al bosc de ribera trobem els xops, els gatells de la família dels salzes i molts d'altres arbusts que aprofiten la proximitat de l'aigua.
Pel que fa a la rica fauna, s'observen guineus, porcs senglars, el mustèlid toixó, gats servals, esquirols, conills, llebres, perdius, tórtores, estornells, òlibes, esparvers, mussols, puputs, garses, merles, àguiles ratoneres…
Aquesta riquesa de flora i de fauna fa que l'apropament a indrets concrets d'interès com les ermites de Santa Madrona i la de Santa Maria Magdalena de Berrús signifiqui envoltar-se completament de natura. Destaca especialment la importància i diversitat de l'Espai d'Interès Natural Riba-roja, que ocupa un ampli terreny a banda i banda del riu a la zona de l'embassament.
L'aigua en tots els sentits
Riba-roja, elevada quaranta metres sobre el nivell de l'Ebre, té en aquest la seva raó de ser. El poble mira al riu i en el seu curs s'hi projecta una font de vida, de tota mena d'activitats fluvials amb unes estructures considerables.
Cal conèixer el Camí de Sirga que passa pel marge esquerre al pla de la Barca i arriba gairebé al mar per entendre la riquesa que el riu ha proporcionat sempre als pobles riberencs com Riba-roja.
En l'actualitat, el riu proporciona un lleure tranquil amb la pesca a les seves ribes o amb embarcacions d'empreses afincades. Al riu s'hi pescaven tenques, peix gat o gaburro, anguiles, madrilles, barbs; per incrementar la pesca, a partir de la construcció de l'embassament de Riba-roja es va introduir la perca de riu, l'arc iris, la carpa i en gran manera el lluç de riu o luci, de certa Acceptació gastronòmica, i finalment el controvertit silur, el peix més gran d'aigua dolça de tot Europa.
A l'entorn del riu, es vertebren els principals recursos d'interès del municipi i el seu entorn: Club Nàutic, GR 99, empreses turístiques de l'embassament i les àrees de lleure.
El paradís del pescador
Riba-roja destaca pels esports fluvials de tota mena, en especial per la navegació turística a través d'empreses experimentades de lloguer d'embarcacions. L'oferta consisteix bàsicament en vaixells a motor coberts i descoberts de diferents capacitats amb èmfasi en el turisme familiar; també es pot practicar el piragüisme i la motonàutica. En el decurs de la singladura es poden contemplar paratges com la unió del riu Matarranya amb l'Ebre per la seva riba dreta o les restes del campanar de Sant Joan Evangelista de l'antic poble de Faió, que emergeix del riu Ebre.
Els pescadors tenen a Riba-roja un reclam de pesca esportiva de primer ordre amb projecció internacional. El silur, la carpa, el lluciperca, la perca i el barb en són els protagonistes, tots assequibles a partir de les facilitats que proporcionen les instal·lacions dels ports fluvials del final del barranc de Sant Francisco. A les ribes de l'Ebre també és possible trobar espais nets on practicar la pesca en una agradable estada.
Aquesta pràctica es pot dur a terme durant tot l'any i participar en les diferents proves que es programen, en especial a l'estiu i durant els actes de Festa Major del mes d'agost. Tant a la zona de l'embassament com al nucli de població hi ha diversos establiments que constitueixen un escenari hospitalari de pescadors provinents de diferents parts del món amb els quals es pot intercanviar experiències de la jornada.
Gastronomia i tradicions
La Ribera d'Ebre és famosa pels seus productes de pastisseria, un record de l'època sarraïna: les capsetes, els pastissets, les coquetes de sagí, les orelletes, els redoltets i els borregos. Algunes gaudeixen del títol “Productes Locals de Qualitat del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre”.
Específicament, cal parlar dels panadonets fets d'oli, farina i amb mel o confitura a l'interior; els panet de confiteria suaus i tous; les magdalenes; els corassons, amb formes diverses de cor, estels o peixos, i les capsetes treballades amb clares d'ou a punt de neu, amb sucre i ametlla torrada. El tipisme en xarcuteria data de temps recents de la mà d'artesans i com a aprofitament del porc.
La festa de la clotxa rememora la bona cuina elemental i casolana de Riba-roja. Es tracta de buidar de molla un pa per un cantó i omplir-lo d'arengada feta a la brasa, alls i tomata escalivats amb molt d'oli d'oliva, i tornant-ho a tapar amb la molla.
Com a producte envasat de qualitat ancestral, cal parlar molt especialment de l'oli d'oliva, amb creixent projecció exterior.
Les tradicions es conserven com a mostres singulars festives, entre les quals la Festa de Santa Agda, i dins de la Festa Major: la Processó amb el Pa Beneït, la Cursa Pedestre, la Festa del Riu i la Nit del Foc. Cal esmentar la recuperació de la Jota local com una de les principals fites culturals dels darrers anys.
Informació d'interès
EbreActiu.cat
Què és EbreActiu
Contactar
Publicitat
Butlletí electrònic d'EbreActiu
Informació i avís legal
Política de cookies
Selecció d'enllaços: