Horta de Sant Joan, un paradís a la Terra Alta

CAT | ES

SELECT top 1 * FROM g_banners WHERE actiu='s' AND seccio=2 AND (activacio<=#6/16/2021#) AND (caducitat>=#6/16/2021# OR caducitat IS NULL) ORDER BY Rnd(- id * 1000 * Timer())

Proposen crear passos de fauna a l’Ebre i senyalitzar els trams de carretera on moren llúdrigues atropellades

Nou exemplars del mustèlid han mort a les interseccions de les vies amb els rius a Flix, Caseres o Benifallet

Etiquetes   natura, fauna, lludrigues, reserva natural sebes, flix, corbera ebre, caseres, benifallet, riu ebre, terres ebre

Publicat el19/3/2021

Proposen crear passos de fauna a l’Ebre i senyalitzar els trams de carretera on moren llúdrigues atropellades | EbreActiu.cat, revista digital per a la gent activa | Terres de l’Ebre... Exemplar de llúdriga


La mort a principis de febrer d’un exemplar de llúdriga, atropellada a la C-12 sobre la presa de Flix (Ribera d’Ebre), ha portat els Agents Rurals i el Grup Natura Freixe -que gestiona la Reserva Natural de Sebes- a proposar a la Generalitat la creació de passos de fauna per evitar que els animals pugin els marges i travessin la carretera. També es demanarà a Carreteres que se senyalitzi i s’instal·lin bandes rugoses per forçar la reducció de velocitat dels vehicles en un tram que els animals utilitzen per superar la presa. Els Agents Rurals han comptabilitzat nou atropellaments de llúdriga al territori: quatre a Flix, dos a Corbera d’Ebre (Riu Sec), dos a Caseres (riu Algars) i una a Benifallet (riu Canaletes).

La llúdriga és una espècie protegida des de 1973, i a la dècada dels vuitanta es va témer per la seva extinció. L’espècie s’ha anat recuperant els últims anys, en part gràcies al petit reservori que es va mantenir a les Terres de l’Ebre, al riu Algars -afluent de l’Ebre-. La millora de la millora de la qualitat de les aigües ha afavorit que l’espècie hagi anat "remuntant" i s’ha tornat a estendre per diferents rius arreu del país.

La principal causa de mort no natural de la llúdriga és l’atropellament a les carreteres. Se solen produir en les interseccions d’aquestes vies amb els rius que les travessen, com és el cas de la presa de Flix i la carretera C-12. Des del 1999, han mort quatre exemplars de llúdriga en aquest tram de la Ribera d’Ebre però com apunta el cap dels Agents Rurals a les Terres de l’Ebre, Miquel Àngel Garcia, "probablement són més perquè és difícil que es puguin constatar tots els que es produeixen".

No és l’únic "punt negre" que es té identificat a les Terres de l’Ebre. També hi ha constància d’atropellaments a la desembocadura del riu Canaletes amb la C-12, a Benifallet (Baix Ebre) i a l’N-420 al seu pas pel riu Algars, a Caseres (Terra Alta). Els Agents Rurals també tenen registrades dues llúdrigues mortes per atropellament, "de manera dispersa", entre Corbera d’Ebre i Móra d’Ebre (al riu Sec), i una a Horta de Sant Joan (riu Algars) per causes desconegudes.

Amb els informes a la mà de l’últim exemplar mort a Flix, que era un mascle, s’ha demanat al servei de Fauna i Flora de la Generalitat un estudi tècnic sobre la viabilitat de crear passos de fauna als dos extrems de la presa. Els rius són grans autopistes fluvials on aquests mustèlids semiaquàtics es dispersen i trampegen per buscar aliments i aprofiten els marges de ribera per moure’s. "Als dos marges de la presa es podria fer un petit túnel que fes efecte embut i que les llúdrigues, i tots els mamífers que es dispersen per aquests ambients, puguin filtrar-se i salvaguardar aquestes grans infraestructures", ha explicat Arnau Pou, biòleg del Grup de Natura Freixe.

També es demanarà a Carreteres que s’estudiïn mesures per reduir la velocitat dels vehicles que travessen la presa per la C-12, amb bandes rugoses i també senyalització específica de pas de fauna, que ajudi a "minimitzar i eliminar la moralitat que es produeix de l’espècie" per aquesta causa.


Reserva de cries

A diferència d’altres rius de Catalunya, el riu Ebre, pel seu alt cabal d’aigua, ofereix molta diversitat d’espais, com canals, illes fluvials, braços de riu, on les llúdrigues hi troben molta diversitat de peixos i de crancs (sobretot cranc americà), pel que no han de recórrer molts quilòmetres per buscar aliments. "Aquí la seva distribució és més reduïda que en rius intermitents i temporals on es formen gorgs i basses i on elles han de fer grans trajectes per trobar menjar", ha explicat Pou.

Segons el biòleg del grup Natura Freixe, la llúdriga s’ha recuperat al tram final de l’Ebre en bona part per què han trobat a Sebes un "lloc idoni" per reproduir-s’hi i des d’on "els exemplars joves es dispersen Ebre avall i als seus afluents". A la Reserva Natural de Seves es fa un seguiment i control de l’espècie amb diverses càmeres trampa. L’any passat es va captar una femella amb la seva cria. "Cada any hi ha exemplars joves que necessiten dispersar-se i quan ho fan, topen amb infraestructures com la presa i es quan es produeixen els atropellaments", ha detallat el biòleg.


Font: ACN

Foto: Pixabay