Lo Sirgador, llagut turístic. Activitats al riu Ebre i a la Via Verda

CAT | ES


Llum verda de la Generalitat a l'ampliació de les granges marines d'engreix de tonyina del Grup Balfegó

L’empresa de l’Ametlla de Mar vol incrementar un 50% la capacitat d’entrada de peix, fins les 3.750 tones anuals

Etiquetes   de la terra, de la mar, tonyina roja, productes ebrencs, ametlla de mar, baix ebre, terres ebre

Publicat el5/6/2023

Llum verda de la Generalitat a l’ampliació de les granges marines d’engreix de tonyina del Grup Balfegó | EbreActiu.cat, revista digital d’oci actiu | Terres de l’Ebre ...


El Departament d'Acció Climàtica ha aprovat la declaració d'impacte ambiental del projecte d'ampliació de les granges marines per a l'engreix de tonyina del Grup Balfegó davant la costa de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre). L'empresa va iniciar la tramitació d'aquest projecte l'any 2019, amb la idea d'ampliar en 347.791 metres quadrats la concessió administrativa de l'espai que ocupen les piscines d'engreix, que actualment és de 735.188,9 metres quadrats. Així, la instal·lació de deu noves gàbies permetria a Balfegó incrementar un 50% la capacitat d'entrada d'exemplars salvatges fins un total de 3.750 tones anuals, elevant també la producció final de peix en la mateixa proporció, fins les 5.625 tones a l'any.

Com a resultat de l'ampliació, les noves instal·lacions d'engreix tindran 1.082.980.09 metres quadrats a poc més de quatre quilòmetres de la costa de l'Ametlla de Mar, formant una àrea rectangular de dos quilòmetres de llargada per mig d'amplada. La previsió de l'empresa és que les obres d'instal·lació s'allarguin durant uns quinze mesos en total: deu setmanes, per a la construcció de les noves gàbies, i unes conc setmanes per a l'execució del fondeig.

Segons el projecte, la instal·lació de les deu noves gàbies circulars permetrà incrementar en 1.250 tones anuals la capacitat d'entrada de peix salvatge, que actualment és de 2.500 tones. Això també suposarà elevar la producció final de peix, que actualment és de 3.750 tones anuals, en 1.875 tones més.

La granja actual es va posar en marxa l'any 2004 i els successius projectes d'ampliació presentats han topat, sovint, amb l'oposició de grups ecologistes. Recentment, l'empresa va anunciar la inversió de dos milions d'euros al Sud d'Itàlia en una nova granja com a resposta a la interpretació "restrictiva i discriminatòria" que estaria fent la Comissió Europea de la legislació vigent sobre els límits de capacitat de les granges d'engreix.

L'empresa recorda que després que el Pla de Recuperació de l'Espècie implantat l'any 2006 per combatre la sobreexplotació aconseguís l'objectiu, el pla de gestió, amb mesures de sostenibilitat a llarg termini, ha permès que les quotes de pesca passin de les 12.900 de 2011 a les 36.000 de 2020 i 2021, amb lleugers increments posteriors.

Els exemplars que són capturats per la flota d'encerclament de l'empresa entre finals de maig i finals de juny -justament aquesta setmana han tancat la campanya després de capturar la seva quota de 2.830 tones en sis dies de treball- són traslladats amb gàbies fins la granja. Allí es distribueixen en funció de les quantitats per permetre una densitat homogènia i no es barregen exemplars de campanyes diferents.-

L'empresa assegura que, de moment, no s'ha detectat problemes de malalties vinculades a la captivitat. A la granja són alimentades amb verat i alatxa -que es compren congelades en grans quantitats en països com Portugal- d'acord amb un pla propi per a cada gàbia en funció de la data prevista de sacrifici i destinació del producte. Les tonyines comencen a presentar els nivells òptims de greix en tres o quatre mesos i el període d'estabulació dels exemplars és entre nou i deus mesos, oscil·lant entre tres i setze mesos.

L'Estudi d'Impacte Ambiental de Balfegó apunta que les piscines flotants afavoreixen l'acumulació de mol·luscos, entre d'altres espècies, que juntament amb la càrrega orgànica i la carnada no ingerida atreuen altra fauna submarina així com depredadors, com la mateixa tonyina roja. Hi ha un fort efecte d'atracció de peix salvatge, reconeix l'empresa, a 200 metres més enllà de les instal·lacions. Addueixen que funcionen com a "microreserva pesquera", amb espècies d'interès ecològic i comercial, que han portat als mateixos pescadors a concentrar l'activitat al voltant de la zona de concessió.


Al·legacions dels pescadors

Precisament, la Confraria de Pescadors de l'Ametlla de Mar, en les seves al·legacions, apuntava que l'efecte d'atracció de peixes i tonyines es pot veure incrementat, generant una major pressió d'aquesta espècie sobre la pesca, especialment, davant la disminució de captures de peix blau. També reclamen mecanismes de control per evitar que el funcionament no perjudiqui cap sector en aquesta zona.

Balfegó també descarta que peixos puguin quedar-se enganxats a les xarxes, amb llum de malla de 10 per 10 centímetres. Apunten que les aus marines es veuen atretes per l'alimentació de les tonyines i dels peixos que atreuen, fet que beneficiaria poblacions vulnerables com la gavina corsa. Descarten que els espais de la Xarxa Natura 2000 del Litoral Meridional Tarragoní i el Delta de l'Ebre, així com les praderies de posidònia d'interès comunitari no es veuran afectades, atès que "la dispersió de l'aliment no ingerit es produirà" arribarà a uns 200 metres, lluny d'on es trobarien aquests espais.

Consideren que la construcció tindrà impactes compatibles però els eleva a moderats en la fase de funcionament, pels efectes sobre la qualitat dels sediments i les comunitats bentòniques de l'alimentació i la presència de tonyines. Els successos accidentals, com vessaments de combustible o escapament massiu de tonyines, es valoren amb risc baix i com a "remotament possible".


Condicions

Davant de tot plegat, el Departament d'Acció Climàtica incorpora condicions específiques relatives al dimensionament d'elements per resistir esforços i evitar trencaments, selecció de materials que evitin la contaminació, la comprovació de l'estat del fons marí o vigilància específica per evitar impactes sobre l'espai inclòs a la Xarxa Natura 2000.

També reclama incorporar plans de contingència davant de fenòmens meteorològics extrems que evitin l'arribada d'exemplars morts a la costa -com va succeir amb el temporal Gloria- així com un programa de vigilància ambiental que tingui en compte els nivells de matèria orgànica generats i seguiment dels efectes sobre els recursos pesquers i hàbitats d'interès de la zona.


Per: ACN

Foto: ACN Jordi Marsal

comparteix-ho