Eports Ample de Banda i Internet

CAT | ES


El Govern inutilitzarÓ el canal Xerta-SÚnia a Roquetes, des d’on es ramificarÓ amb canonades cap al MontsiÓ

La Generalitat vol aprofitar la cessiˇ de la titularitat per "blindar" la infraestructura i evitar futurs transvasaments

Etiquetes   entorn, agricultura, roquetes, xerta, aldover, terres ebre, riu ebre, canal xerta senia,regadiu

Publicat el22/2/2022

El Govern inutilitzarÓ el canal Xerta-SÚnia a Roquetes, des d’on es ramificarÓ amb canonades cap al MontsiÓ | EbreActiu.cat, revista digital d’oci actiu | Terres de l’Ebre ... Canal Xerta-SÚnia. Foto: Uniˇ de Pagesos


La titularitat del canal Xerta-SÚnia s’ha cedit a la Generalitat i el Govern treballa en un nou disseny perquŔ l’actual infraestructura de formigˇ quedi inutilitzada a Roquetes (Baix Ebre). A Xerta i Aldover es podrÓ regar l’estiu del 2023, i a final d’any es licitaran les fases 2 i 3 a la vegada que es presentarÓ el projecte per desenvolupar noves fases "sense allargar el canal", ramificant la xarxa des de Roquetes cap al MontsiÓ, amb canonades i basses de regadiu. Com ha apuntat Albert Salvadˇ, delegat del Govern a l’Ebre, es vol "blindar" el canal perquŔ no pugui servir mai per fer transvasaments de l’Ebre cap al sud. "Ens dona tranquilĚlitat i es consolida com el canal Xerta-Roquetes, per regar nomÚs les Terres de l’Ebre", ha explicat.

Com ha detallat Jes˙s Gˇmez, director dels serveis territorials d’Acciˇ ClimÓtica a l’Ebre, el Departament estÓ treballant per fer arribar l’aigua de rec amb canonades, basses, una xarxa de distribuciˇ fins als camps i estacions de bombament on sigui necessari. Aquest serÓ el sistema de la quarta fase del canal en endavant, i des de Roquetes cap al MontsiÓ (on la taca de regadiu suposa el 80% de la superfÝcie prevista). A Roquetes, desprÚs de les tres primeres fases, Ús on es deixaran d’executar obres al canal de formigˇ (perquŔ el canal utilitza el trašat per˛ no l’antiga estructura del Xerta-SÚnia).

El projecte per engegar la xarxa de regadiu tÚ un pressupost inicial de la Generalitat de 50 milions d’euros i la primera fase estarÓ llesta l’estiu del 2023. "Anem retardats ľ esperaven tenir-ho en 3 mesos i ha costat 6- perquŔ en arrencar, s’ha de fer una transferŔncia des de la Generalitat a la Comunitat de Regants per la cessiˇ d’infraestructures. ╔s una part complicada, per˛ que nomÚs Ús necessÓria a l’inici", ha detallat. El regadiu arribarÓ a mÚs de 16.000 hectÓrees, com estava previst. "NomÚs canvia la manera com fem arribar l’aigua, no afecta ni els volums ni les superfÝcies de rec", ha insistit Gˇmez.


Fibra i electricitat

La Comunitat de Regants vol impulsar tambÚ un projecte per cobrir el canal ľi fins i tot les basses de regadiuľ amb plaques fotovoltaiques per abaratir el consum energŔtic de la infraestructura, aixÝ com desplegar-hi una xarxa de fibra ˛ptica per portar tecnologia "de regadiu intelĚligent" a les finques que ho solĚlicitin.


L’Ebre, pol estratŔgic de l’energia blava al Mediterrani occidental

El director ebrenc d’Acciˇ ClimÓtica, Alimentaciˇ i Agenda Rural tambÚ ha destacat l’increment de les ajudes que tindran les empreses ebrenques per desplegar projectes d’economia blava. Dels 5 milions d’euros que es van rebre l’any passat al territori, enguany s’ha passat a 14 milions d’euros -2,6 des del Grup d’Acciˇ Local de Pesca (GALP Mar de l’Ebre) i 11 dels fons europeusľ. Els recursos finanšaran 85 projectes.

"Hi ha una clara tendŔncia de dinamisme empresarial vinculat a l’economia del mar i sˇn projectes d’economia productiva, que generen riquesa i llocs de treball", ha remarcat. Gˇmez ha insistit en el creixement de l’economia blava a les Terres de l’Ebre, que l’any passat ja representava el 30% de tot Catalunya. "Generant capacitat i amb la voluntat que vagi a mÚs, es treballa i es dona capacitat inversora a les empreses perquŔ les Terres de l’Ebre esdevinguin el pol estratŔgic de l’economia blava de la MediterrÓnia occidental", ha defensat.


Per: Redacciˇ

Foto: Uniˇ de Pagesos

comparteix-ho