Ferran Vidal: «l'UT Les Fonts és un fix al meu calendari»

Des d’EbreActiu vam proposar al corredor de muntanya de llarga distància, Ferran Vidal, que participava per tercera vegada en aquesta ultratrail que se celebra a les Terres de l’Ebre, que ens donés el seu punt de vista d’aquesta prova. Aquesta és la crònica personal i sincera d’aquest informàtic que ha participat en altres ultratrail com l’Ultra Pirineu, Mític Andorra, Bastions, Estels del Sud i la UltraTrail de Montblanc (UTMB)

Etiquetes ultratrail, curses muntanya, xerta, baix ebre, terres ebre, circuitebre, activitats outdoor

Publicat el17/3/2016

Els que ens seguiu de fa un temps, ja sabeu que solem fer cròniques de les activitats a les que hi assistim, a banda dels àlbums de fotografies que publiquem al nostre facebook. El cap de setmana passat es va celebrar a Xerta i poblacions veïnes la 6a UT Les Fonts, una competició que se'n surt d'una cursa per muntanya habitual, ja que es tracta d'un ultratrail, dividit en 3 etapes que es diputen divendres, dissabte i diumenge. A la UT Les Fonts els participants poden optar per participar només a una de les etapes, a dues o a totes tres. Per a informar als nostres seguidors d'aquest esdeveniment, en tots els sentits gran prova, ja hem publicat la crònica “de rigor”, però vam pensar que podríem donar-li un punt de vista més personal sobre el desenvolupament de les 3 etapes, així que vam proposar-li a una persona que havia participat en edicions anteriors de la UT Les Fonts i que enguany hi tornava per tercer cop, perquè ens relatés la seva experiència. Des del primer moment, sense dubtar, Ferran Vidal s'ho va agafar com un repte més, a banda de córrer els 120 Km i els 6.000 metres de desnivell positiu.

Ferran Vidal és informàtic, és d'Amposta, viu a Tarragona i treballa a Barcelona; des de sempre ha estat esportista, practicant diverses disciplines com el bàsquet, el windsurf, el futbol, ... però la muntanya sempre ha estat present en les seves activitats. Ha participat en caminades de resistència com la Fredes-Pauls, la Gràcia-Montserrat o la Matagalls-Montserrat.

Reconeix que, com molts, va enganxar-se al món de l'ultratrail per “l'efecte Kilian Jornet” allà al 2011, quan aquest encara no era tan mediàtic com ho és ara. Des d'aleshores, Ferran ha participat tres cops a la UT Les Fonts, comptant la d'enguany, a l'Ultra Prineu dos vegades, a l'ultra Mític Andorra, els Bastions, Estels del Sud, ... però no té cap dubte en que la més important per a ell ha estat l'UltraTrail de Montblac (UTMB), que va fer al 2015, amb 170 Km i 10000 m. desnivell positiu acumulat, tot un repte i somni que es va marcar quan va començar a córrer “animat” per Jornet.

Quan no treballa d'informàtic, i segons l'època de l'any, entrena 3 o 4 dies per setmana i els caps de setmana mira de fer alguna sortida llarga, buscant nous recorreguts. A principi de temporada es marca un pla d'entrenament que intenta seguir i mira de “mantenir la forma”. A més també participa en algunes curses per muntanya a les Terres de l'Ebre, tot i que pel que ens ha confessat no és el “seu terreny”; se sent millor en distàncies llargues. De fet, les curses per muntanya a les que participa li serveixen d'entrenament.

Si pregunteu als que els coneixen, segur que qualificarien a Ferran com una persona discreta; aquest caràcter també l'aplica a les ultratrail a les que participa, barrejant-se entre els corredors, passant gairebé desapercebut. Es defineix com un “corredor de muntanya de llarga distància” més que un ultratrailrunner i no és dels que pretén pujar al podi, sinó que el seu objectiu és ser finisher i, com a molt, rebaixar el temps d'edicions anterior, si és el cas que hi repeteix.

Després de completar la sisena UT Les Fonts amb un temps de 21 hores i 34 minuts, un dels objectius del 2016, té altres reptes. La principal fita que s'havia marcat per a enguany no la podrà complir perquè volia fer el Tor des Geants (330 Km i 24.000 md+, per als que tenia 150 hores per a completar) però no podrà ser perquè no ha tingut sort al sorteig dels preinscrits; com a alternativa s'ha preinscrit a la 4KVDA per la Vall d'Aosta, que té pràcticament el mateix recorregut, a més també participarà a la segona edició de l'ultra Estels del Sud (al massís dels Ports; 105 Km i 5.145 md+) i a Emmona (Cerdanya; 130 Km i 10.200 md+).

A més de fer ultratrail i curses de muntanya, també participa a altres activitats de muntanya que organitza el seu club, el BTT Montbike, com ara sortides d'alpinisme i l'escalada. A més, sempre que pot, va amb la càmera de fotos per immortalitzar tot allò que veu, entre altres coses, com no, curses per muntanya a les que no hi participa.

Després d'aquesta presentació us deixem la crònica de la 6a UT Les Fonts que es va disputar els dies 11, 12 i 13 de març entre les poblacions de les Terres de l'Ebre de Xerta, Aldover, Paüls, Prat de Comte i Alfara de Carles.

Crònica personal de Ferran Vidal de la 6a UT Les Fonts

Parlar de l'Ultra Trail de les Fonts de Xerta és parlar d'una prova de referència dins del món de les curses de muntanya. Jo, que he corregut per gran part de Catalunya, sempre he sentit elogis d'ella. Per aquest motiu, penso que ha de ser un fix en el calendari. Per a qui no la conegui, l'UT les Fonts és un ultra totalment atípica. Amb un recorregut de 120 Km i un desnivell positiu (D+) de 6.000m, està dividida en 3 etapes a completar en 3 dies. Divendres nit comença amb la Nocturneta de 23 Km i D+300m. El dissabte, l'etapa reina, la Trail, de 70 Km i D+4.000m. I finalment, com a cloenda, la Cursa de 27 Km i D+1.650m, que a la vegada forma part del Circuit de Curses per Muntanya de les Terres de l'Ebre. Són 3 dies en que us asseguro que al corredor no li fa falta res, gràcies a uns voluntaris que es desviuen pels participants. A més, pel preu que es paga d'inscripció, et donen esmorzar, dinar i sopar, passant un cap de setmana “regalat”.

Jo afrontava el que era la meva 3a edició, amb no massa bones sensacions. Unes molèsties al genoll i la falta d'entrenaments adients, em feien dubtar que l'acabés. Per això, des del primer moment vaig optar per fer tàctica conservadora i buscar simplement ser finisher, mirant d'abstraure'm del temps, cosa que no és fàcil. Però anem per parts.

Nocturneta (23 Km i D+350m)

És la primera etapa i s'ha d'anar amb molt de compte. Tot i ser de nit i haver d'utilitzar un frontal, el recorregut és molt corredor. La principal pujada la tens al principi (Km 6) i després més de 7 quilòmetres de baixada ràpida fins Aldover (Km 14). A partir d'aquí, tram de via verda, un parell de quilòmetres de pujada suau però constant i tornar a baixar fins l'arribada.

L'experiència d'altres anys m'ha ensenyat que tens més a perdre que a guanyar. Com és el primer dia, un arriba fresc i corre el perill d'anar massa ràpid i pagar-ho al dia següent. Exactament el que em va passar l'any passat. Havent aprés la lliçó, en aquesta edició ho vaig agafar en més calma, sent l'any que he anat més lent. Però el més important per a mi és que el genoll no s'ha queixat en cap moment.

Tail (70 Km i D+4.000m)

L'etapa reina és, per a mi, la més temuda. Un recorregut molt exigent amb 4 pujades i on s'han de vigilar els talls horaris. A banda, se que les cames hauran de treballar de valent, amb fortes pujades i baixades i trams de molta pedra. La meva intenció és seguir un ritme segons les sensacions que vaig notant, vigilant com respon el genoll. Aquest any hem tingut la companyia d'un element molt característic de la zona: el vent. Déu ni do el que hem patit. Em sembla que no havia anat tanta estona abrigat com ho he fet enguany.

Els primers quilòmetres fins a Paüls (Km 10) són bastant rapidets. A partir d'aquí encarem la primera pujada. És la més suau i de moment, cap problema. El genoll ni queixar-se. Això em dóna molt bon feeling de cara a acabar l'etapa. Després de la Refoia (Km 18,5) ja baixem cap a Prat de Comte (Km 26). Per a mi un altre punt clau perquè és on l'any passat vaig començar a trobar-me malament. En canvi, aquesta vegada em trobo prou bé.

Ferran Vidal: «l’UT Les Fonts és un fix al meu calendari» | EbreActiu.cat, revista digital d’oci actiu | Terres de l’Ebre ... Ferran Vidal (primer pla) arribant a Prat de Comte amb altres participants de la Trail de les Fonts, 2a etapa de l'UT Les Fonts 2016

Després de Prat de Comte ve la que, per a mi, és la pujada més dura: el Tossal d'en Grilló. Aquí ja pateixo un xic més. A més, encara no he fet servir els pals i arribo dalt una mica fos.

Encarem direcció a font de Sant Roc i tinc la meva primera ‘ocellada' (pàjara). Em noto mancat de forces i la panxa buida. Menjo una barreta i em torno a posar al lloc. No obstant, sí que noto males sensacions a la pujada, ja que em costa respirar. Sort que arriba la llarga baixada a Sant Roc (Km 41) ràpida i divertida. Una bona hidratació de cervesa i a continuar. De moment tot va sobre rodes, però coneixent el que em ve ara, opto per treure els pals.

Des de Sant Roc encarem la 3a pujada del dia cap a l'Espina. El primer tram és dels més durs de l'etapa, havent de superar el coll Camp, on torno a defallir. Superat el mal moment, passo l'Espina i arribo a la baixada a Alfara, una baixada pedregosa que sembla que no s'hagi d'acabar mai. Arribo al poble d'Alfara (Km 54) amb suficient marge per afrontar la part final i cada cop tinc més satisfacció interior perquè en cap moment he tingut molèsties. Queda la quarta pujada que vaig fent sense presa però sense pausa, arribant al darrer punt de tall, la Font Nova (Km 62,5), amb una mitja hora de marge. Quina diferència de l'any passa on gairebé em tallen. Els darrers quilòmetres semblen poc, però no s'acaba mai. Finalment arribo sabent que he superat el més difícil.

Cursa (27Km i D+1650m)

Per a mi aquesta darrera etapa és un tràmit que s'ha de passar per ser finisher. Si has acabat sense prendre mal l'etapa del dissabte, això ja ho tens. No obstant, s'han de completar els 27 Km i D+ 1.650m que no és cap broma. Coincidim amb molts corredors del circuit que només fan aquesta cursa i això enganya, perquè aquests estan molt frescos i els que fem els 3 dies portem molts quilòmetres a les cames. A banda dels pitralls, que són diferents, els de l'Ultra es reconeixen fàcilment perquè molts fan servir els pals.

Ferran Vidal: «l’UT Les Fonts és un fix al meu calendari» | EbreActiu.cat, revista digital d’oci actiu | Terres de l’Ebre ... Ferran Vidal a la font de Domingo durant la Cursa de les Fonts, 3a etapa de l'UT Les Fonts 2016

En el meu cas, estic bastant sencer i a mi els pals em fan més nosa que res. Tinc tan bona sensació que fins i tot miro de seguir el ritme dels que fan només la cursa. Impossible, noto el cansament acumulat i de seguida em toca baixar marxa. Busco un ritme còmode i a sumar quilòmetres. A les pujades em costa però als trams plans i corredors aprofito per deixar-me anar. A partir de l'avituallament de les Ombries de Paüls (Km 14) faig l'ascensió a la Coscollosa pas a pas, sabent que després d'això només restarà pràcticament tot baixada. Quin vent que fa dalt i quin mèrit el que han d'aguantar els voluntaris encarregats del control.

Baixada rapideta cap a Font Nova (Km 19) amb un primer tram bastant tècnic i després corredor, però quasi arribant a l'avituallament, em poso a caminar. Se que tinc marge i ja estic cansat de córrer. A la Font faig un bona parada en calma i assaborint la fruita i xerrant amb la gent de l'avituallament, quan arriba el company Eloi amb qui faré els darrers quilòmetres. Ja està, torno a ser finisher un altre cop. Satisfacció doble per haver acabat i perquè el genoll m'ha respectat.

No voldria acabar sense recordar la magnífica feina dels voluntaris. Aquestes no són paraules per quedar bé. No sóc jo l'únic que ho pensa. Ells van ser els que es van emportar l'ovació més gran per part del corredors i acompanyants, quan van pujar els voluntaris a l'escenari. Està clar que sense ells, l'UT les Fonts no seria el que és. L'any que ve, a tornar-hi.

Ferran Vidal: «l’UT Les Fonts és un fix al meu calendari» | EbreActiu.cat, revista digital d’oci actiu | Terres de l’Ebre ... Ferran, poc abans de començar l'UT Montblanc del 2015, curiosament amb l'armilla de finisher de l'UT Les Fonts

comparteix-ho