butlletí EbreActiu

CAT | ES


Una exposició que homenatja l'espart

La mostra es podrà visitar fins al novembre de 2023 al Museu de la Pauma del Mas de Barberans

Etiquetes   vida activa, exposicions, mas de barberans, montsia, terres ebre

Publicat el10/11/2022

Una exposició que homenatja l’espart | EbreActiu.cat, revista digital d’oci actiu | Terres de l’Ebre ... Instal·lació de Georgina Bravo a les escales


Per la seua qualitat i fortalesa, l'espart és potser la fibra vegetal amb un ús més estès, amb una història que arrenca del Paleolític i que ha permès desplegar una gran diversitat de tècniques i una infinitat de formes i volums. Per tot això i per difondre i preservar l'artesania de l'espart, el govern d'Espanya va declarar la cultura de l'espart com a Manifestació Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial, l'any 2019. És dins d'aquest context que naix Espart, disseny rural, una nova exposició de producció pròpia del Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma de Mas de Barberans, que va obrir portes el dissabte, 5 de novembre i que es podrà visitar fins al novembre del 2023.

Comissariada per l'artesana i artista Simone Simons (La Haya, 1961), l'objectiu de l'exposició és posar el focus en el patrimoni rural i homenatjar l'artesà anònim com a individu creatiu dins el context local, una figura en vies d'extinció en aquest món global i digitalitzat en què vivim. Així l'exposició mostra una cinquantena de peces, majoritàriament tradicionals que daten des principis del segle XX fins als anys 60, algunes d'elles úniques i singulars, dissenyades sovint anònimament per resoldre demandes locals, un fet que explica la gran diversitat de formes, volums i tècniques que al llarg dels segles ha llegat l'artesania espartera.

Entre les peces més singulars s'inclou un cabàs roser, emprat per collir les roses de safrà amb una ansa molt curta, ideada així perquè el cabàs quedés molt tancat i no volessin els brins; sabates de cavalleria per als cavalls i matxos; una corda de palmerer per pujar a les palmeres a collir dàtils o la saranda, la safata on es posaven els dàtils mentre els collien dalt la palmera. Totes elles són peces que mostren aquesta profunda relació entre forma i funció que caracteritza l'artesania de l'espart i que provenen majoritàriament de les col·leccions del Museu Terres de l'Ebre, del Museu Valencià d'Etnologia i de la Universitat Popular d'Albacete, sense deixar d'esmentar la col·laboració especial amb el Museo del Esparto de Cieza (Múrcia) i les cessions de col·leccions privades. Peces majoritàriament etnològiques que conviuen amb dissenys contemporanis d'autor, amb noms com Maria Teresa Miñana, Elvira Serra, Jesús María Quintero o l'empresa Balikypopoy, i destaca un pastor de mida real fet amb espart, de Gregorio Cabra.


Cabàs roser, emprat per recollir safrà

Però més enllà de les peces, la mostra també inclou altres espais per aprofundir en la història, tècniques i l'ofici d'esparter. Així hi trobem una línia del temps il·lustrada amb imatges de restes arqueològiques i fotografies antigues que permeten apropar-nos als tractaments i usos de l'espart en totes les èpoques, començant per unes cordes d'espart trenades fa 12.000 anys d'antiguitat. En l'àmbit de l'ofici d'esparter, s'analitzen uns establiments (ordenances municipals) dels segles XVI i XVII que permeten intuir el funcionament intern d'una confraria, la de Santa Magdalena de Tortosa; així com una ordenança, de finals del segle XV, que regula l'accés a l'espart com a primera matèria. Es tracta de documents que lliguen l'espart i l'ofici d'esparter a les Terres de l'Ebre. Per fer l'anàlisi s'ha treballat amb les fotografies dels documents i els originals es poden consultar a l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre.

De tècniques se'n recullen fins a vuit amb espart cru o picat, que van des del trenat per a la llata fins a la corda cosida. I també hi ha un rogle centrat en l'hàbitat de la planta de l'espart (Stipa tenacíssima), una espècie que s'estén principalment pel Mediterrani occidental: nord-oest d'Àfrica i sud de la Península Ibèrica.

Espart, disseny rural es basa, en bona part, en la recerca de la seua comissària, Simone Simons, qui des del 2011 ha recollit, fotografiat i catalogat infinitat de peces elaborades amb aquesta fibra vegetal explicant-ne la història i n'acaba de publicar un llibre. El seu vincle amb el Museu de la Pauma explica que l'exposició es faci aquí. “No veig cap altre lloc millor per exposar-la”, apunta tot remarcant els vincles entre pauma i espart.


Instal·lació de Georgina Bravo a les escales

Coordinada per Pepa Subirats, del Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma, l'exposició ha comptat amb la col·laboració del Museu Terres de l'Ebre, el Museu Etnològic de València, el Museo del Esparto de Cieza (Múrcia) i de la Universidad Popular de Albacete que han cedit peces; així com de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre que ha facilitat l'accés als documents sobre els gremis esparters. El disseny gràfic i cartell és obra de Carme Pons, mentre que el disseny de l'espai expositiu ha estat creat per Maria Pons qui destaca la fascinació del groc com a paisatge de les zones esparteres. Els textos històrics i transcripció dels documents han estat a càrrec de la historiadora Mariona Valldepérez. Finalment, la producció dels elements expositius ha anat a càrrec d'Enric Naudí i cal esmentar també la intervenció artística de Jordina Bravo a l'escala del Museu com a avantsala de l'exposició.


Text: Roser Royo

Fotos: Peter Bosch i Roser Royo

comparteix-ho