Lo Sirgador, llagut turístic. Activitats al riu Ebre i a la Via Verda

CAT | ES


Es busquen 150 amants de la natura per fer de detectius de mamífers

Comença el segon any de recollida de dades de l’Atles de mamífers de Catalunya. Les Terres de l’Ebre és una de les zones on calen més persones voluntàries

Etiquetes   natura, terres ebre, biodiversitat

Publicat el2/3/2023

Es busquen 150 amants de la natura per fer de detectius de mamífers | EbreActiu.cat, revista digital d’oci actiu | Terres de l’Ebre ... Imatge de fototrampeig


L'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, promogut pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, dona un segon impuls a la realització del primer Atles dels mamífers de Catalunya. El Museu de Ciències Naturals de Granollers i el CREAF, amb el suport del Departament, fan una crida oberta a la ciutadania per aconseguir que com a mínim 150 persones voluntàries formin part de la comunitat que farà el seguiment dels mamífers de Catalunya en aquest segon any de presa de dades. Aquestes persones voluntàries haurien de cobrir el màxim nombre possible de quadrats, dels que no han estat encara mostrejats, per tenir una imatge cada cop més completa de la presència dels mamífers salvatges a Catalunya.

Les zones que cal cobrir són majoritàriament al Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre, la Catalunya central, Lleida, l'Alt Pirineu, l'Aran, l'Empordà o el Prepirineu central.

Durant l'any 2022, un primer grup de voluntaris i voluntàries han conformat la comunitat que ha pilotat la primera fase de l'Atles i que ara vol créixer. La feina duta a terme el primer any ha permès provar i afinar les diferents metodologies que s'utilitzen per trobar o detectar la presència de mamífers a cada zona mostrejada. La feina detectivesca se centra a col·locar càmeres de parament fotogràfic, recórrer transsectes i apuntar els rastres i els animals que es veuen, recollir pèls i excrements i gravar els ultrasons que fan els ratpenats. Les dades recollides es traspassen després a les persones coordinadores del projecte, que les reuneixen i les analitzen per treure'n conclusions. Ara, amb aquesta crida es vol, sobretot, trobar persones que cobreixen les zones que encara falten per poder tenir una imatge completa de la presència dels mamífers a Catalunya.


Primer any de cerca

Les primeres dades (que recullen informació aproximadament d'un 20% del territori català) han permès començar a dibuixar les primeres traces del futur Atles de mamífers. De moment, dels mamífers de mida grossa i mitjana, el senglar i la guineu són les espècies que més s'han detectat, seguits de la fagina, el teixó i el cabirol. La cabra salvatge, la llebre i el coipú (una espècie invasora) són les que menys han aparegut. Dels mamífers més petits, com ara els rosegadors i les musaranyes, els primers resultats encara són més preliminars perquè el mètode per identificar-los passa per l'anàlisi de pèls al laboratori. El mateix passa amb els ratpenats perquè, tot i que les gravacions dels ultrasons que emeten ja estan fetes, encara cal analitzar la forma i la freqüència de la majoria de gravacions per identificar-los.

Si mirem espècies en concret, només podem parlar de la situació d'algunes a les zones on s'ha fet el mostreig. Algunes concorden amb les dades recollides en altres programes de seguiment, com és el cas de la llúdriga, que ha aparegut a molts dels rius on s'ha fet el mostreig; el cabirol, que s'ha trobat en 60 dels 68 quadrats que ja han pujat les dades, o el cérvol, que s'ha trobat força estès en l'àrea del Pirineu.

D'altres espècies de les quals no hi ha programes de seguiment de gran abast territorial, les dades recollides per aquest primer any de l'Atles permeten intuir també que es troben força esteses, com ara la geneta i la pipistrel·la nana, el ratpenat més petit de Catalunya. La prospecció dels quadrats que falten ens donarà una imatge molt més precisa de la situació d'aquestes espècies a Catalunya.


Cerca de persones voluntàries

L'Atles mantindrà oberta aquesta crida a persones voluntàries fins al 5 de març, per començar els mostreigs a l'inici de la primavera. En total, s'espera reclutar més de 150 persones, imprescindibles per cobrir el màxim de territori possible.

Per al projecte, s'ha dividit Catalunya en una quadrícula de 386 quadrats de 10x10 km. Cada persona voluntària serà responsable dels seguiments que es facin en el seu quadrat de 10x10km. Dins d'aquest quadrat, la persona mostrejarà tres quadrats més petits (d'1 x 1 km) corresponents a tres tipus d'hàbitats diferents (forestal, obert i de ribera). Així, el paper de cada persona serà fonamental per conèixer amb detall la distribució de totes les espècies de mamífers salvatges que habiten a Catalunya, un projecte científic d'interès general per a la planificació i gestió de la fauna i del territori. Els resultats finals es publicaran en forma de llibre i a la web de l'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat.


Per: Redacció

Foto: Acció Climàtica

comparteix-ho