Horta de Sant Joan, un paradís a la Terra Alta

CAT | ES


Científics investiguen si la gestió forestal pot afavorir que arribi més aigua als rius

Els cabals disminueixen entre un 5 i un 10% cada dècada i la tendència és que vagi cada cop a pitjor

Etiquetes   entorn, catalunya, canvi climatic, gestio forestal

Publicat el22/3/2023

Científics investiguen si la gestió forestal pot afavorir que arribi més aigua als rius | EbreActiu.cat, revista digital d’oci actiu | Terres de l’Ebre ... Cada dècada els cabals dels rius disminueixen entre un 5 i un 10% i la tendència de futur és cada cop pitjor


En els darrers 25 anys la superfície dels boscos ha crescut un 10%. Això, sumat al canvi climàtic i a la poca gestió forestal, fa que els arbres necessitin molta més aigua per sobreviure i, per tant, cada cop hi ha menys aigua que s'escola cap als rius i aqüífers. Ara, un projecte impulsat pel CTFC i l'ACA vol estudiar si fent un tipus de gestió forestal determinada -anomenada ecohidrològica- es pot aconseguir que els boscos no necessitin tanta aigua. De fet, es calcula que amb aquesta gestió es podria incrementar fins a un 30% l'aportació d'aigua als rius. Paula Martín, investigadora del CTFC, explica que cada dècada els cabals dels rius disminueixen entre un 5 i un 10% i la tendència de futur és cada cop pitjor.

El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i l'ACA han posat en marxa un projecte per veure quina és la relació entre els boscos i l'aigua, i comprovar si, des de la gestió forestal, es pot millorar el proveïment d'aigua a la població. A Catalunya es calcula que, en els darrers 25 anys, la generació d'aigua blava -la que no consumeix el bosc i se'n va cap als rius i aqüífers- ha disminuït un 29%. A més, els cabals dels rius han baixat entre un 5 i un 10% per dècada en les últimes 4 o 6 dècades.

La investigadora del grup de Boscos i Aigua del CTFC, Paula Martín, detalla que el projecte pretén "estudiar de manera profunda la relació entre els boscos i l'aigua en diferents conques de Catalunya". "L'objectiu és veure com, a través de diferents maneres de gestionar els boscos, podem revertir la tendència negativa que tenim de disminució dels cabals", ha exposat. Martín creu que, en un futur, la situació de canvi climàtic i l'increment de temperatures farà que els boscos cada cop necessitin més aigua i, per tant, "n'hi haurà menys de disponible per al consum".

Una de les zones on estan treballant els investigadors és a l'Aigua d'Ora (o Aiguadora), un riu prepirinenc que abraça les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Bages, i que és un afluent del Cardener. Aquí la situació de disminució del cabal encara és més pronunciada i es calcula que des dels anys setanta el cabal ha disminuït un 14% cada dècada.

Les causes que han portat a aquesta disminució dels cabals son diverses, però els investigadors apunten, majoritàriament, al canvi climàtic i a la densificació de l'estructura forestal degut a l'abandonament de terrenys agrícoles i ramaders. Des del CTFC creuen que una gestió forestal focalitzada en la reducció de la densitat d'arbres i arbustos pot contribuir a disminuir les pèrdues d'aigua i, per tant, incrementar la quantitat d'aigua que aniria a parar als rius. A més, creuen que aquesta gestió forestal també milloraria l'estat hídric del bosc, ja que els arbres estarien més sans, serien més resilients i menys inflamables en cas d'incendi.

D'altra banda, el projecte també està estudiant si la reducció dels cabals dels rius pot afectar l'ecosistema fluvial. Gemma Piqué és una altra de les investigadores del CTFC que participa al projecte. Explica que a través de diferents models poden veure com la reducció de cabals "pot afectar els sediments dels rius, la seva morfologia o la vegetació de ribera". Posa aquest exemple: "Quan es disminueix el nombre de crescudes dels rius, els sediments no es mobilitzen i això fa que es disminueixin els hàbitats d'algunes espècies".


Per: ACN

Foto: EbreActiu

comparteix-ho