suma’t al canal whatsapp d’EbreActiu

CAT | ES


El busseig d'esbarjo genera un volum de negoci anual de 37,5 milions d'euros, segons un estudi d'Acció Climàtica

El sector compta amb 148 centres que aporten un valor afegit brut de 18,3 milions

Etiquetes   activitats outdoor, activitat acuatica, catalunya, ametlla de mar

Publicat el26/2/2024

El busseig d’esbarjo genera un volum de negoci anual de 37,5 milions d’euros, segons un estudi d’Acció Climàtica | EbreActiu.cat, revista digital d’oci actiu | Terres de l’Ebre ...


El busseig d'esbarjo a Catalunya genera un volum de negoci anual de 37,5 milions d'euros. Ho recull un estudi encarregat pel Departament d'Acció Climàtica, que constata que el sector aporta un valor afegit brut de 18,3 milions i suposa unes inversions estimades d'1,25 milions. És l'impacte d'una activitat que desenvolupen 148 centres, més de la meitat dels quals estan a la demarcació de Girona. L'estudi es complementa amb un segon anàlisi que desgrana els diferents models de busseig que hi ha a Tossa de Mar, l'Estartit, l'Ametlla de Mar i Mataró. La Generalitat diu que les dades “han sorprès favorablement” perquè indiquen que el sector té un gran potencial de creixement “al qual cal donar suport per garantir que sigui sostenible”.

L'estudi econòmic també indica que els 148 centres d'immersió donen feina al voltant de 740 treballadors. La majoria d'empreses són petites, en gran part de caire familiar, i acostumen a tenir una mitjana de menys de cinc empleats. Només el 3% disposa de 20 treballadors, segons les dades recollides. Pel que fa al gènere, el 58% dels empleats són dones.

En relació amb la distribució d'aquestes empreses, 77 s'ubiquen a la demarcació de Girona, mentre que Barcelona en té 44. La segueixen el Camp de Tarragona, amb 18 centres, mentre que a les Terres de l'Ebre n'hi ha 4. Dels 148 centres en actiu durant el 2023, set eren nous.

La responsable d'Afers Marítims del Departament d'Acció Climàtica, Carme Rodríguez, destaca que l'estudi -fet en col·laboració amb el CREDA de l'UPC- “és un primer pas per poder fer una anàlisi de què li manca al sector i també quines són les seves fortaleses”. En aquest sentit, assegura que mesurar el seu impacte econòmic permetrà “treballar per aconseguir una gestió del busseig sostenible i amb coneixement”.

Pel que fa al segon estudi, centrat en els models de busseig, Rodríguez ressalta que han identificat clarament quatre tipus de pràctiques a Catalunya en funció de cadascun dels municipis analitzats. Així, es constata que l'Estartit és un destí d'immersió “molt consolidat”, mentre a Tossa de Mar hi predomina el busseig d'esbarjo a peu de platja i les pràctiques d'iniciació.

En el cas de Mataró, l'estudi mostra que els practicants són sobretot visitants d'un dia que provenen de l'àrea metropolitana de Barcelona. Pel que fa a l'Ametlla de Mar, Rodríguez apunta que és el destí més emergent, on els bussejadors són sobretot població local, “amb un fort vessant per la conservació mediambiental i la descoberta de l'entorn amb un marcat accent de sostenibilitat”.

En conjunt, predominen els clients no titulats a l'Ametlla i Tossa, mentre que a l'Estartit i Mataró hi ha un 70% de clients amb titulació oficial. A la població empordanesa, la meitat dels enquestats asseguren que tenen una mitjana de cinc immersions a l'any, i una quarta part en programa unes vuit.

Aquest anàlisi, elaborat per l'Associació Catalana de Centres d'Immersió i Activitats Marine, també reflecteix que el sector està condicionat per una “forta estacionalitat”. Amb tot, constata diferències en funció del destí, “de manera que poblacions com l'Estartit treuen més profit a la temporada gràcies a un gran nombre de visitants francesos que aprofiten els seus festius per venir a bussejar a Catalunya”, explica Rodríguez.

En aquest sentit, al conjunt de les quatre destinacions el públic català representa el 58% dels bussejadors, però el francès és el segon amb més pes (21%). La resta, queda dividit entre clients de la resta d'Espanya, Gran Bretanya, Holanda, Bèlgica i Alemanya.

El conjunt dels dos estudis s'exposaran aquesta tarda en una ponència tècnica al saló Mediterranean Diving Show, que ha obert portes aquest divendres al recinte Fira de Cornellà de Llobregat.



Faió, un riu d’història viva


Una fira amb més participació internacional i sense piscina

La 24a edició del saló reuneix més d'un centenar d'expositors, però enguany ho fa sense la piscina climatitzada que s'instal·lava cada any a l'interior del recinte per fer demostracions. L'organització destaca que no ha estat possible a causa de les restriccions de la sequera.

Pel que fa als expositors, creix la presència internacional, amb participants de 17 països, els quals representen una tercera part del recinte. Hi ha empreses i iniciatives d'Alemanya, Portugal, Itàlia, França, Malta, les Illes Seychelles, Tunísia, Egipte, Indonèsia, Xina i Mèxic, entre d'altres.

L'organització ressalta que un 35% dels expositors són nous o bé reprenen la relació amb la fira després d'haver estat absents l'any passat. Del conjunt d'oferta que reuneix el recinte, hi ha expositors d'escoles i centres de busseig, agències de viatges, oficines de turisme, asseguradores, fabricants i equips de captació d'imatges.

En paral·lel als expositors, la fira també organitza unes Jornades Tècniques Professionals. A part de l'impacte econòmic i el detall del busseig recreatiu a Catalunya, els temes que es debatran giren entorn la pràctica del busseig sostenible, els efectes del canvi climàtic i nous destins a l'alça.


Per: ACN

Foto: Marina López ACN

comparteix-ho