Alcanar, Les Cases i Alcanar Platja, jardí vora mar

El municipi d'Alcanar constitueix una franja paral·lela a la costa de 16 km de longitud i quasi 3 d'amplada, amb una superfície de 47,07 km2. Situat a la comarca del Montsià, és el municipi més meridional del Principat. Limita al nord amb Sant Carles de la Ràpita i per un petit sector amb Freginals, a l'est amb la Mediterrània, al sud amb les terres del Baix Maestrat i a l'oest amb el terme d'Ulldecona. Aquesta situació geogràfica li atorga un microclima propi i característic.

El municipi s'estructura en quatre nuclis urbans: Alcanar, les Cases d'Alcanar, Alcanar Platja i la urbanització la Selleta. Passat i present, interior i costa, camps de tarongers, platges netes i tranquil·les, gastronomia reconeguda, bones instal·lacions esportives, etc., defineixen el municipi, porta de Catalunya al sud del Principat.

Alcanar

El nucli principal, que dona nom al municipi, és Alcanar. La ciutat es troba a escassos quilòmetres de la costa. En destaca el nucli històric, al voltant de l'església parroquial de Sant Miquel, amb carrers estrets i en pendent, i les cases de xicotetes dimensions, entre les quals es troben vestigis de l'antic emmurallament de la ciutat i diversos edificis d'interès històric i artístic. El punt més elevat de la ciutat és la plaça del Mirador, des d'on s'ataülla la plana dels prats i la línia de la costa, des de la Punta de la Banya, que tanca la badia dels Alfacs, fins a Peníscola.

La Torre del carrer Nou forma part de l'antic emmurallament de la població i permetia tenir un bon control visual del territori.

L'església de Sant Miquel, d'estil neoclàssic, fou construida a finals del segle XVI i ampliada més tard, al segle XIX.

La Casa O'Connor, d'estil modernista i convertida en museu local, acull el Centre d'Interpretació de la Cultura dels Ibers, l'Espai d'Història Contemporània i l'Espai Galià. S'hi exposen les restes arqueològiques més destacades recuperades als jaciments de Sant Jaume – Mas d'en Serrà i de la Moleta del Remei, i s'hi explica la història més recent d'Alcanar, dels segles XIX i XX.

Façana de la Casa O'Connor.

La base de l'economia canareva és eminentment agrícola. Alcanar se situa al capdavant en la producció de plançons de cítrics i és el major centre productor de clementines de l'Estat espanyol. Les principals empreses del sector viverista de l'Estat tenen la seu a Alcanar, des d'on s'abasteix bona part de les zones productores de l'arc mediterrani. La pagesia canareva conrea les explotacions citrícoles a Alcanar i en altres pobles veïns del Montsià i el Baix Maestrat, al voltant del riu Sénia. Per les condicions climàtiques i del sòl, la clementina d'Alcanar destaca per la seua qualitat i està inclosa en la indicació geogràfica protegida Clementines de les Terres de l'Ebre.

Les Cases d'Alcanar

Les Cases d'Alcanar conserven encara una fesomia d'autèntic poble mariner. Hi conviuen l'ofici pesquer amb activitats turístiques i amb una variada oferta gastronòmica. Aquest nucli urbà, que s'ha sabut preservar del creixement immobiliari i el turisme massiu, té actualment 1.309 habitants.

En destaca la façana marítima, que conserva encara les antigues cases de pescadors, les tranquil·les platges verges (l'Estanyet, la Platjola, Sòl de Riu...) i el passeig marítim del Marjal, que recorre la costa fins a la desembocadura del riu Sènia.

La façana marítima de Les Cases des del port pesquer.

Passeig i platja del Marjal.

El seu port pesquer i esportiu, amb 129 amarratges per a embarcacions de vela, és el més meridional de la costa catalana. La platja del Marjal i la platja de les Cases (Bandera Blava) són les platges més importants i ofereixen la possibilitat de combinar el gaudi i l'entorn natural amb una variada oferta de lleure. De fet, són unes de les platges de les Terres de l'Ebre amb més serveis.

Nius de metralladores, construits durant la Guerra Civil pel Ministeri de Guerra de la II República Espanyola.

Les Cases d'Alcanar forma part de la selecció dels deu pobles més bonics de la demarcació de Tarragona i les Terres de l'Ebre, efectuada pel Patronat de Turisme de Tarragona.

El 2019, Les Cases d'Alcanar van rebre el distintiu Vila Marinera, que atorga la Generalitat de Catalunya, convertint-se així en una de les dotzes viles catalanes que ostenten aquest distintiu. La marca Barris i Viles Marineres s'adreça a les poblacions litorals que conserven viva la cultura lligada al mar. Els municipis acreditats tenen una forta personalitat marcada per aspectes com ara el caràcter històrico-cultural, gastronòmic, paisatgístic, o per promoure esdeveniments al voltant de la relació entre l'home i el mar.

Les Cases d'Alcanar són una de les 12 Viles Marineres de Catalunya.

Alcanar Platja

La gran expansió turística de la zona costanera del municipi canareu ha donat lloc a un tercer nucli disseminat, conegut com Alcanar Platja. Es tracta d'una zona residencial, situada entre les Cases d'Alcanar, la falda de la serra del Montsià i el barranc de la Granja, que delimita el terme municipal d'Alcanar amb la veïna ciutat de Sant Carles de la Ràpita. Aquest front litoral és sembrat de cases disperses i urbanitzacions on la majoria d'habitatges són de segona residència. És per això que la seua població es veu incrementada notablement en època estival.

A un quilòmetre del centre d'Alcanar Platja es troba la platja de la Martinenca. Abraçada pel port industrial d'Alcanar, aquesta platja en forma de triangle i 488 metres de longitud es caracteritza per la fina sorra daurada i pels serveis que ofereix. Molt a prop seu, se situa la platja del Maricel, composta de grava i sorra fina, amb una extensió de 400 metres. Aquestes dos platges són les més importants d'Alcanar Platja i la qualitat de les seues aigües està qualificada d'excel·lent.

Alcanar Platja té una gran quantitat d'establiments turístics i alberga la majoria de places hoteleres que ofereix el municipi.

Platja de la Martinenca.

La Moleta del Remei

La Moleta del Remei és un dels jaciments ibèrics més importants de Catalunya. Fou declarat monument històric-artístic l'any 1979. Es construí, juntament amb cinc jaciments més de la zona, molt abans de l'arribada dels ibers, possiblement per gent que arribava del Baix Aragó i que pretenia establir relacions comercials amb els fenicis que freqüentaven les nostres costes. Amb els seus 4.000 m2 és un dels assentaments més grans de tot el nord-est de la península Ibèrica durant aquest període preibèric. Ubicat damunt d'un turó suau, orientat a les riques terres agrícoles del seu voltant, acollia una comunitat d'unes 500 persones.

El nom d'aquest jaciment ve motivat per la proximitat a l'Ermita del Remei, dedicada a la patronadel municipi, la Mare de Déu del Remei. Un edifici religiós de visita obligada i que es caracteritza, especialment, pels colors mediterranis de les teules de la cúpula.

L'any 2019, el tradicional Mercat Iber d'Alcanar es va traslladar del nucli urbà a la Moleta del Remei, rebatejant-se com Festival iber Tyrika. Durant tot un cap de setmana s'organitzen un ampli ventall d'activitats, com recreacions de com vivien els ibers en aquest assentaments, tallers, jocs, activitats musicals, parades d'artesania i de productes gastronòmics locals, etc.

L'entorn de la Moleta i de l'Ermita està envoltat de conreus d'oliveres i garrofers, on hi han 7 exemplars d'oliveres mil·lenàries, catalogades a l'inventari de les Terres del Sénia, on trobem la major concentració coneguda d'oliveres mil·lenàries de tot el món.

A l'entorn de l'ermita del Remei trobem 7 exemplars d'oliveres mil·lenàries.

La desembocadura del riu Sénia

El riu Sénia, neix amb molta força en ple massís dels Ports. Ràpidament s'embassa al pantà d'Ulldecona i a partir d'aquest punt, el seu cabal disminueix força, encara que rep les aigües d'altres barrancs més petits que porten aigua a la primavera i la tardor.

La desembocadura del riu Sénia és un espai d'interès natural i paisatgístic reconegut com a tal per presentar una gran diversitat d'espècies vegetals i animals i per situar-se entre el delta de l'Ebre i l'albufera de València, fet que el converteix un lloc de parada per les aus migratòries. La llacuna acull una gran varietat de fauna pròpia dels espais humits mediterranis com els gripaus, polles d'aigua, ànecs collverds, gavines, corbs marins i fins i tot tortugues mediterrànies, que amb una mica de sort les podem veure escalfar-se sobre els codolars. La seva presència indica l'excel·lent qualitat ambiental d'aquest paratge.

En aquest espai trobem amb molta vegetació pròpia de llacunes i de riu, com ara el canyís, la boga, es joncs, els freixes i salzes blancs.

Gastronomia mediterrània

La cuina de les Cases és la suma de la mar, el riu i la terra. L'Ebre que aporta l'aigua dolça i els aliments necessaris perquè la qualitat, gust i varietat del peix, llagostins i marisc sigue molt significativa. Per l'altre cantó tenim l'esforç, la saviesa i l'ofici dels mariners que lluiten cada dia a “fora” per portar el millor producte a port, triant la varietat apropiada de temporada.

La cuina costanera es fusiona amb la cuina d'interior d'Alcanar, aromatitzada amb les mandarines i taronges, cítrics canareus de gran i reconeguda qualitat o l'oli d'oliva extra verge de les diferents varietats existents al terme municipal, que n'enriqueix la cocció i el gust.

Els cítrics canareus estan reconeguts per la seva gran qualitat

Els càmpings

• Càmping Les Cases. Les Cases d'Alcanar
  www.campingcases.net
  
  
• Càmping Estanyet. Les Cases d'Alcanar
  www.estanyet.com
  
  
• Càmping Alfacs. Alcanar Platja
  www.alfacs.com