CAT | ES
Xerta ja és propietària del Molí de l’Assut, un edifici renaixentista del 1575 declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. L’Ajuntament impulsarà el projecte de consolidació i canvi de coberta, finançat en més d’un 90%, i preveu obrir-lo al públic i recuperar l’entorn.
Etiquetes xerta,assut,riu ebre,patrimoni
Imatge aèria del 2022 del riu Ebre, amb el Molí de l’Assut al centre de la imatge.
L’Ajuntament de Xerta ha formalitzat l’acta d’ocupació del Molí de l’Assut, un dels elements patrimonials més emblemàtics del municipi, que a partir d’aquest moment passa a ser de titularitat municipal. Es tracta d’un pas decisiu en la protecció i recuperació d’aquest molí renaixentista, construït l’any 1575 per la ciutat de Tortosa per aprofitar l’energia de l’Ebre en la molta de blat.
El Molí de l’Assut és un dels pocs exemples d’arquitectura industrial del Renaixement que es conserven a Catalunya i, com a tal, l’Ajuntament de Xerta va iniciar els tràmits per a la seva declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), un reconeixement ja concedit pel Departament de Cultura de la Generalitat.
Aquesta adquisició dona pas a una nova fase: la consolidació estructural de l’edifici i la substitució de la coberta, que es preveu executar l’any vinent. El projecte, redactat per l’IDECE, compta amb el suport econòmic del Departament de Cultura i una subvenció de la Diputació de Tarragona, que cobriran més del 90% dels 433.562 € pressupostats.
L’alcalde, Roger Aviñó Martí, ha qualificat la jornada d’"històrica", destacant l’esforç de tots aquests anys per garantir la recuperació d’un element patrimonial que ara "passa a ser de totes les xertolines i xertolins".
A més de les obres urgents, l’Ajuntament ja treballa en una tercera fase que inclourà un pla d’usos de l’edifici, la recuperació de l’entorn i la reobertura pública de l’accés al molí i a la presa de l’Assut, tal com era abans de la construcció de la central hidroelèctrica l’any 2002. Aquest projecte global vol tornar a situar el Molí com un espai de memòria, cultura i identitat local.
Per: Redacció
Foto: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
55
EbreActiu.cat
Què és EbreActiu
Contactar
Publicitat
Butlletí electrònic d'EbreActiu
Informació i avís legal
Política de cookies
Selecció d'enllaços: