Venda online productes de la Terra

CAT | ES

SELECT top 1 * FROM g_banners WHERE actiu='s' AND seccio=2 AND (activacio<=#6/26/2022#) AND (caducitat>=#6/26/2022# OR caducitat IS NULL) ORDER BY Rnd(- id * 1000 * Timer())

L’IRTA participa en el projecte europeu Life PINNARCA per recuperar i preservar les poblacions de nacres

El delta de l’Ebre és una de les últimes reserves de l’espècie per les seves condicions de baixa salinitat

Etiquetes   nacra, natura, especies protegides, badia fangar, badia alfacs, delta ebre,

Publicat el4/5/2022

L’IRTA participa en el projecte europeu Life PINNARCA per recuperar i preservar les poblacions de nacres | EbreActiu.cat, revista digital per a la gent activa | Terres de l’Ebre... Exemplar de nacra a la badia dels Alfacs, al Delta de l’Ebre


L’IRTA participa en el projecte europeu Life PINNARCA per conservar i recuperar les poblacions de nacra, el mol·lusc bivalve més gran del Mediterrani. L’any 2016, els corrents marins van propagar ràpidament el protozou Haplosporidium pinnae a gairebé totes les costes i això va provocar mortalitats del 99,9% d’aquestes poblacions. El projecte es proposa revifar l’espècie amb diverses actuacions coordinades sobre el terreny i al laboratori, com per exemple, fer un cens i la instal·lació de col·lectores de malla per atrapar les larves que espargeixen les nacres. El delta de l’Ebre és una de les últimes reserves de l’espècie per les seves condicions de baixa salinitat. Segons l’IRTA, a la badia dels Alfacs hi havia 90.000 individus l’any 2014.

El projecte europeu Life PINNARCA "s’aferra" als pocs individus i poblacions resistents de nacres per desplegar actuacions urgents de protecció i recuperació activa en zones dels litorals d’Espanya, França, Itàlia i Grècia. "En una situació tan crítica, cal coordinació a una ampla escala; estem anant cap a l’extinció total d’una espècie molt important", assegura la investigadora del programa Aigües marines i continentals de l’IRTA, Patricia Prado. Segons l’entitat, l’any 2014, a la badia dels Alfacs tenien comptabilitzats 90.000 individus, sent la segona població més gran del Mediterrani.

Prado explica que la badia té normalment una salinitat més baixa gràcies a les descàrregues d’aigües de reg, un fet que podria dificultar l’avenç del protozou i, per tant, prevenir la pandèmia que d’ençà del 2016 ha arrasat aquestes poblacions. Així mateix, indica, que la Badia del Fangar havia quedat excepcionalment intacta gràcies a una menor salinitat, però el temporal Glòria va endur-se un 97,7% de les nacres. Segons la investigadora, el mapa postpandèmia encara no és complet i una avaluació de zones inexplorades de la badia ha evidenciat nous supervivents. "No sabem quantes nacres romanen, ens cal fer un mostreig exhaustiu i extensiu de les badies", assenyala Prado.

De fet, el cens de zones de poca profunditat com el delta és una de les primeres accions del projecte europeu. Altres organismes també rastrejaran zones de mar obert com al Cap de Creus, les Illes Medes o la Costa Daurada. Entre les accions incloses, també s’instal·laran col·lectores de malla per atrapar les larves que espargeixen les nacres adultes i els petits juvenils es mantindran després en aquaris fins que arribin a una mida adequada per ser portades de nou a mar obert.

En paral·lel, en altres tancs es faran assajos amb adults sans per estudiar la influència de variables ambientals com la salinitat i temperatura en la seva supervivència i analitzar possibles tractaments a la malaltia, com ara antibiòtics i antiprotozoaris. A més, s’intentaran esbrinar els mecanismes de resistència al patogen mitjançant tècniques de genòmica comparada amb mostres de nacres resistents i malaltes i de Pinna rudis, el bivalve més proper a la nacra i immune a la pandèmia.

Segons Prado, un altre punt crític és la reproducció en captivitat, ja que la metodologia de cultiu larvari encara no s’ha desenvolupat amb èxit. "És clau que aconseguim tancar el cicle de vida de l’espècie", recalca la investigadora. "Fer-ho permetria una eventual repoblació en reservoris existents i d’altres de nova creació, i es podrien reproduir els individus resistents per obtenir noves generacions amb aquesta característica", afegeix.


Més mesures de conservació

En el cas del delta de l’Ebre, es traslladaran nacres emergides en barres de sorra amb risc de dessecació cap a zones més profundes i segures. A la costa nord d’aquesta badia també s’ha projectat construir-hi tanques de material vegetal. Es tracta d’una mena de filtre verd davant els desaigües dels arrossars per retenir sediments i nutrients i millorar la qualitat de l’aigua. Aquesta darrera acció forma part del paquet global d’actuacions ambientals, en què també figuren restriccions a la navegació, per tal de reduir les amenaces derivades de l’activitat humana. Així, l’última línia del projecte posa èmfasi en la sensibilització i la informació.


Per: ACN

Foto: Cedida