Tasta la Cultura de l’Ebre

CAT | ES

El Copate constata que l'inici dels tractament contra la mosca negra a principis d'any n'ha millorat l'efectivitat

Els tractaments contra el mosquit al delta de l’Ebre segueixen una tendència a l’alça pel clima i l’activitat humana

Etiquetes   entorn, medi ambient, mosca negra, mosquits, copate, terres ebre

Publicat el18/11/2021

El Copate constata que l’inici dels tractament contra la mosca negra a principis d’any n’ha millorat l’efectivitat | EbreActiu.cat, revista digital per a la gent activa | Terres de l’Ebre...  Un dels tractaments d'aquest 2021


Els tècnics del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (Copate) han constatat que l'inici dels tractaments contra les larves de mosca negra a principis d'any és clau per limitar les molèsties que causa aquest insectes a la població propera al riu Ebre. És una de les principals conclusions de la campanya de tractaments d'aquest 2021, durant la qual s'han efectuat set tractaments al riu des de mitjan febrer fins a mitjan agost. Pel que fa al control de les larves de mosquit al delta de l'Ebre, els tractaments a les zones naturals han abastat 4.115 hectàrees. Una xifra inferior a la de l'any passat, però que manté la tendència a l'alça dels últims anys per factors climàtics i també relacionats amb l'activitat humana.

Durant aquests dos últims anys, els tècnics del Copate han aconseguit efectuar els tractaments contra la mosca negra durant els primers mesos de l'any. Les condicions climàtiques van impedir aquest 2021 que s'efectuessin a mitjan gener, la data considerada més idònia, però només es van haver de posposar un mes, fins el 18 de febrer.

Segons ha apuntat la responsable de plagues del Copate, Montse Masià, té l'avantatge d'enxampar la població de larves que s'han mantingut al riu durant l'hivern quan encara no estan actives. "Això fa que la pròxima generació que sortirà d'aquestes larves quedi molt tocada, es dispersi menys pel territori i tinguem la sensació que durant l'estiu tinguem la sensació d'una baixa densitat d'adults voltant pel territori", ha refermat.

Tot plegat, segons el president del Copate, Joan Alginet, s'ha traduït en resultats "palpables i evidents" i ha resultat "clau" a l'hora de controlar la plaga, que es manifesta de forma especialment virulenta a partir de mitja primavera i fins mitjan estiu. "La majoria de municipis de la Ribera d'Ebre nord ens han fet arribar que ha estat un any extraordinari pel que fa a l'impacte de la mosca", ha precisat.

Enguany, durant la setzena campanya d'actuacions contra les larves del simúlid s'han programat i executat un total de set tractaments, l'últim dels quals el passat dia 18 d'agost. S'han aplicat, amb helicòpter, un total de 14.700 litres del larvicida biològic BTI als set punts establerts al llarg del tram final del riu Ebre. A aquest volum s'han d'afegir els 280 litres d'un punt addicional de tractament manual a Flix.


Demanen més interlocució tècnica amb la CHE

Però la possibilitat que els tècnics del Copate puguin mantenir la planificació idònia d'aquestes operacions no depèn del mateix organisme. D'una banda, recorden, necessiten la coordinació amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) per garantir el nivell de cabal adequat per als mostrejos i tractaments. Amb cabals elevats, les prospeccions no es poden dur a terme i la quantitat de larvicida que s'hauria d'aplicar, important dels Estats Units i amb un cost elevat, faria "inviable" l'estratègia.

Enguany, segons el director tècnic del Copate, Raül Escosa, no s'han produït grans avingudes. Reconeix que la interlocució amb l'organisme de conca, a través de la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre, ha millorat durant els últims temps. Malgrat això, els tècnics troben a faltar una "interlocució tècnica" amb la CHE. "Voldríem que entenguessin que són part fonamental. Pots tenir els pressupostos, l'helicòpter, les pliques fetes, tot organitzat, però sense l'element clau dels cabals tot això se'n va a en orris. Hem de fer-los partícips encara més", ha reblat Escosa.

Al marge d'aquest aspecte tècnic, la garantia de disponibilitat pressupostària continua sent un punt encara pendent de resolució definitiva. Segons ha apuntat el mateix director tècnic del Copate, el finançament de les operacions, que juntament amb les del mosquit suposen un cost anual d'1,3 milions d'euros –la meitat dels quals a càrrec de la Generalitat, una quarta part les diputacions i l'altra els municipis- encara no disposa d'un conveni que permeti automàticament garantir els recursos per a cada temporada. "S'està treballant", ha manifestat.


Tractaments de 4.115 hectàrees naturals contra el mosquit

Pel que fa, precisament, a la lluita contra els mosquits al delta de l'Ebre, el Copate ha tractat en aquesta campanya 4.115 hectàrees de zones naturals per evitar la proliferació de l''Ochlerotatus caspius'. Els tècnics vigilen de març a novembre la proliferació de focus larvaris a les 8.000 hectàrees de vegetació natural, especialment situat en zones de costa on les variacions del nivell del mar, les precipitacions i els canvis de pressió atmosfèrica per pas dels fronts obliguen a planificar i tractar periòdicament –amb avió i manualment- de forma molt ràpida.

"Ha estat de les cinc temporades que més esforç hem fet en espais naturals", ha assegurat Alginet. Aquest 2021, a més, s'ha efectuat l'operació de tractament amb major superfície coberta en un sol cop: més de 1.000 hectàrees. Tot i que la xifra total de superfície tractada és inferior a la de l'any passat –quan es va assolir el rècord amb 5.486 hectàrees-, els tècnics constaten una tendència a l'alça durant els últims cinc anys, especialment a partir de 2017.

Un increment, segons analitza Escosa, que té a veure amb factors climatològics, com el major pas de borrasques i fronts –que no necessàriament suposen precipitacions, amb una menor influència en la inundació d'aquests espais-. Però també amb fenòmens com la subsidència i activitats de caràcter antròpic: la inundació de zones per a la caça o la pesca, l'habilitació de pastures per part del parc natural, la gestió de la finca de Bombita o de la zona dels calaixos de Buda pel tancament d'algunes bocanes. "Això es va suma i són hectàrees que donen de més", ha precisat Escosa.

A les 22.000 hectàrees d'arrossars, s'han controlat 1.940 hectàrees. Els tractaments, amb tres operacions i 45 hores d'avioneta, han arribat a les 5.200 hectàrees. Són, principalment, les zones de conreu pròximes als nuclis urbans concebudes com a "franges de seguretat", on es reprodueixen i proliferen l''Anopheles atroparvus' i el 'Culex molestus'. Enguany, l'aplicació dels tractaments amb BPI ha hagut també d'excloure les zones dedicades al conreu ecològic de l'arròs i finalitzar abans del 15 d'agost.


Per: ACN

Foto: Copate